Título en diferentes idiomas: L'herència de les novel·les de cavalleries. L'èpica de Tolkien
Centro: Institut Narcís Oller (Valls)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Vives Piñas, Arnau
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-12-01
Resumen: Aquest treball té la voluntat de fer una anàlisi general del gènere cavalleresc de l'edat mitjana, per establir-ne uns característiques màximes. A més, s'estableix una comparació pautada amb l'èpica de Tolkien. Per portar-ho a terme, però, partim de la hipòtesi següent: ¿existeix una relació entre el gènere cavalleresc i l'èpica de Tolkien? Per respondre aquesta pregunta, els primers punts del treball estan dedicats estrictament a l'anàlisi evolutiu del gènere, fent referència a les obres fonamentals que el configuren. En aquests apartats, s'hi treballa l'origen del gènere i la seva conformació com a tal, i es dedica especial atenció a la novel·la cavalleresca —nou nivell del gènere cavalleresc, especialment simbòlic i característic de la literatura catalana medieval (ens referim al Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa )— i la seva diferenciació amb les novel·les de cavalleries. Com a punt i final simbòlic de la moda imperant a l'època de les novel·les de cavalleries, en cal destacar El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha , de Cervantes. S'hi dediquen breument dos punts del treball, que atenen la seva funció paròdica del gènere i els precedents i les repercussions. L'anàlisi que s'ha dut a terme en els apartats dedicats a la història de la literatura s'ha basat, especialment, en els estudis publicats de Martí de Riquer sobre el gènere i les obres que aquí es tracten (vegeu la bibliografia). Coneixem la novel·la de cavalleries com el gènere per excel·lència de l'edat mitjana. Per entendre aquest gènere, cal entendre l'època en què es dóna i les seves característiques. No cal anar gaire lluny per definir-ne la temàtica i els protagonistes. Les ordes de cavalleries, que podem considerar germandats, eren institucions d'un gran prestigi. Els nobles cavallers eren els amos de les terres i del diner. Les ordes s'organitzaven ideològicament en defensa del bé, de l'Església (molt poderosa i influent) o dels febles. Sempre associant el terme cavalleries al seu vessant modèlic i ideal, en el qual es basa el mite literari cavalleresc, hi estaven lligats els conceptes d'honor, valor, justícia, generositat, és a dir, el cavaller és un ésser perfecte i gairebé divinitzat, potser un heroi èpic? El cavaller exalça la seva pàtria, i les seves virtuts abracen des de la bellesa fins a la virtut amorosa, passant per la intel·ligència, l'audàcia, la fortalesa... El segon gran apartat del treball és una extracció de les característiques genèriques de l'obra de Tolkien. Respon a la voluntat de comparar els elements de l'èpica creada per Tolkien amb els del gènere cavalleresc, prèviament analitzats. ¿Respon l'èpica de Tolkien als cànons clàssics del gènere cavalleresc? ¿La podem assenyalar com un nou nivell de l'èpica com a gènere o l'hem d'incloure estrictament dins les cavalleries? Per contra, ¿ens trobem simplement davant dels paradigmàtics contes de fades? En aquest treball s'han arribat a unes conclusions pròpies; però és possible, i així ho espero, que serveixi de pretext per pensar en quines són les fonts concretes de la literatura dels nostres dies i quines tendències la defineixen. No és arriscat dir que darrere la literatura de Tolkien no hi ha només un simple conte de fades. N'hem destriat unes característiques comparables a l'èpica cavalleresca. Al començament del treball es planteja una hipòtesi: ¿existeix una relació entre el gènere cavalleresc i l'èpica de Tolkien? Per respondre aquesta pregunta necessitarem fer moltes matisacions. El gènere cavalleresc forma part de l'èpica. Quina és la línia que en delimita els subgèneres? Així, doncs, l'èpica de Tolkien ¿n'és un de nou, de subgènere? Si és així, ¿fins a quin punt? I si no, com es pot classificar? És possible que l'obra literària de Tolkien sigui una nova mostra d'una literatura ja coneguda o bé un compendi de tot un bagatge personal i literari que va generar una realitat estilística i literària pròpia de l'autor. Aquest treball és fàcilment ampliable, si decidim dedicar-nos a l'estudi de l'estilística, la llengua o l'estructura de els obres de l'autor que aquí hem citat, o comparar les altres possibles fonts de Tolkien. N'hi a moltes més (la mitologia nòrdica, la mitologia grega...). Potser es tracta simplement de coincidència, de fenòmens que es repeteixen en l‘èpica constantment. Aquest treball ens obre la possibilitat de seguir analitzant més i més les preguntes que ens fèiem al principi, i organitzar-ne de noves que estiguin relacionades amb la mitologia, etc. I considero que mai no acabaríem establint una exposició definitiva.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/10cap11/10c11.htm
Título en la lengua original: L'herència de les novel·les de cavalleries. L'èpica de Tolkien
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Ugidos Altadill, Mercè
Curso académico: 2009-2010
Repositori URV