Título en diferentes idiomas: La contaminació acústica. Elaboració d'un mapa sònic de l'institut
Centro: Institut Lluís Domènech i Montaner (Reus)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Toldrà Filella, Judit
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-12-02
Resumen: Sovint la contaminació interessa. Però, quan es pregunta a algú què pensa de les contaminacions acústica i lumínica, aquestes queden en un segon terme. Per sort, cada dia es pren més consciència de la importància de viure en un ambient amb poc soroll ambiental. Hi ha ajudat el fet de difondre els resultats d'estudis sonors fets en diferents situacions i el fet d'impulsar els esforços (de manera personal i social) per reduir les fonts de soroll. Un treball de recerca com aquest contribueix a aquest fi. El terme contaminació acústica fa referència al soroll, quan aquest es considera com un contaminant; és a dir, quan comporta un so molest que pot produir efectes fisiològics (com ara la pèrdua d'audició) i psicològics (com ara la irritabilitat), ambdós nocius per a les persones. La contaminació acústica pertorba les diferents activitats comunitàries; interfereix en la comunicació parlada, base de la convivència humana; interfereix en el son, el descans i la relaxació; impedeix la concentració i l'aprenentatge, i, el que és més greu, crea estats de cansament i tensió que poden degenerar en malalties de tipus nerviós i cardiovascular. Una bona acústica dins de l'aula és un requisit essencial per tal que la comunicació oral sigui fàcil i fluïda. Diferents estudis demostren que una mala acústica, en el moment de l'aprenentatge, es tradueix en una deficiència en l'adquisició de les tasques cognitives (lectura, atenció, memorització i capacitat de resoldre problemes). La causa principal de la contaminació acústica és l'activitat humana. La llei regula la intensitat sonora permesa en diferents àmbits, i la seva implantació millora la nostra qualitat de vida. El treball consta de dues parts. Una de teòrica, on es parla de què és el so, quines en són les característiques (to, timbre, intensitat, velocitat de propagació i fenòmens físics que n'afecten a la propagació), de quina manera perceben el so els humans i quines són les tècniques de l'estudi del so. També s'hi estudien els efectes de la contaminació acústica sobre la salut, els efectes de les fonts de soroll i els efectes de la legislació vigent. Per finalitzar aquesta part, tractem, en concret, la contaminació acústica en els centres educatius, la qual cosa ens serveix per connectar amb la part experimental. La part experimental ha consistit a elaborar un mapa sònic de l'institut. Per fer-ho, s'ha emprat un sonòmetre que, connectat a una consola de l'equip MultiLab, ha permès processar informàticament el tractament de les dades. Aquesta part ha comprès diferents etapes: recollir dades de la intensitat sonora a diferents llocs del centre (excepte a l'interior de les classes) per determinar el nivell d'intensitat sonora ambiental del centre (cosa que ha comportat una prèvia planificació, uns entrebancs provocats per mesures que no sortien bé i s'havien de repetir, etc.), processar aquestes dades per fer-ne una valoració, verificar el compliment de les normatives i les ordenances sobre el soroll, confegir el mapa sònic de l'institut en determinats espais (bar, biblioteca, aula de metall, aula d'informàtica i passadís) en unes hores determinades, i fer un estudi estadístic del grau d'afectació de la contaminació acústica als companys de l'institut, mitjançant unes enquestes. El mapa sònic ens permet conèixer les característiques sonores del centre; fixar uns objectius que permetin protegir la salut física i emocional dels que hi treballen; planificar els usos de les diferents instal·lacions i modificar o regular el trànsit del l'alumnat; aplicar, si escau, mesures correctores on calgui; informar tota la població sobre els nivells de soroll màxims que no s'han de superar, i impulsar i fomentar programes d'informació i conscienciació per a l'alumnat. Les dades d'intensitat sonora obtingudes en els mesuraments evidencien que hi ha espais on la mitjana és més elevada, com ara al bar a les hores del pati o al passadís durant els canvis de classe, on s'ha arribat a superar els 88 dB. També en les aules de cicles, on hi ha maquinària en funcionament (com passa a l'aula de metall), la mitjana d'intensitat és elevada i s'hi determina clarament que aquesta intensitat baixa en el moment en què les màquines s'apaguen. De cara a reduir el soroll al centre, s'han proposat unes senzilles recomanacions: Fer campanyes de conscienciació (cartells, premis, enquestes...). Anar actualitzant el mapa sònic i fer un seguiment dels resultats. Realitzar millores continuades a les instal·lacions del centre (insonoritzar certs espais, revisar l'estat dels fluorescents, revisar els equips rotatius, vestir les parets per evitar reverberacions, recobrir canonades, posar doble vidre a les finestres, mantenir en bon estat les gomes de les potes de taules i cadires, fer que el sistema d'altaveus no sigui estrident...) Establir una bona organització i disciplina, per tal de minimitzar la generació de soroll. En definitiva, hauríem d'implantar, entre tots, la cultura del silenci, com una eina que ens permeti millorar el rendiment escolar i la salut.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/11cap08/11c08.htm
Título en la lengua original: La contaminació acústica. Elaboració d'un mapa sònic de l'institut
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Pascual Morón, Jesús
Curso académico: 2010-2011
Repositori URV