Título en diferentes idiomas: Étude de la traducció de John Keats
Centro: Institut Narcís Oller (Valls)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: López Esteve, Oriol
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-12-05
Resumen: Étude de la traducció de John Keats és –valgui l ' antanàclasi– el principi d ' un principi fonamental en l ' art: la recerca de l'absolut i la limitació de les paraules i el llenguatge. Aquest aspecte traspua, sobretot, en l'obra de Keats i Torres, i és també corroborat pel fet que la traducció –fins i tot entre llengües– sigui gairebé impossible. Per aquesta introducci ó m ' agradaria fer un breu resum de l ' estructura de continguts que segueix el treball i alhora perfilar – trobant connexions i ampliant – la introducció a les teories estètiques de Keats. L ' Étude de la traducció de John Keats s'obre amb una introducció a la vida de l'autor i a la teoria fonamental de l'estètica keatsiana: la negative capability . Aquesta, molt a prop de la idea del “ geni ” i fins i tot del budisme, proposa una ablució del “ jo ” per tal que l ' artista sigui un pont entre “ l'essència i la descendència” [1] ( The Hollow Men , T. S. Eliot), és a dir, entre la idea/absolut i la captació d'aquesta. Per Keats l'art –verdader– és aquell que és emprat de tal forma que permet o propicia l'arribada a aquest absolut, per romandre-hi amb les seves “incerteses, misteris i dubtes”, sense la intervenció del “jo”, essent l'artista merament un vas comunicador. A continuaci ó (a tall d ' arqueologia) veiem com aquesta recerca és ben present en la literatura de tots els temps i espais, i com segles abans i segles després s ' ha revisat i tractat: “ No hi ha éssers desconnectats / d'aquella realitat. I aquella connexió / no pot ser dita. [...] A Vós no us puc resar / com Vós heu de ser resat. / Tals paraules són infinitament / lluny de la meva comprensió ” [2] ( Mathnawi ) ens diu Jelaluddin Rumi (1207-1273) sobre la preocupació d'assolir l'absolut. I segles després T. S. Eliot (1888-1965) també apunta: “ la Paraula sense paraula / la Paraula dintre el món i pel món [...] La Paraula on es trobarà, la paraula per on ressonarà? ” [3] ( Ash-Wednesday ) Keats diu: “ l'excel·lència de tot Art roman en la seva intensitat, capaç de fer evaporar tota discordança, en estar en íntima relació amb la Bellesa i la Veritat ” , i “ Bellesa és veritat, veritat bellesa – això és tot / el que es sabrà a la terra, i tot el que caldrà saber” [4] . Formulació que aclareix també Romeo Castellucci, director de teatre, més de 200 anys després: “ Tota trobada amb la bellesa ens imposa [aquesta “pèrdua”], en una espècia de “noche oscura ” , de teologia negativa [...] on les paraules perden el seu pes narratiu i ja res poden davant l'espant d'allò que no podem comprendre; els enigmes de l'art i a l'esfinx de la vida. ” [5] Amb aquests aclariments sobre l ' estètica keatsiana, el treball seguirà fent un recorregut per la vida i obra de dos traductors de John Keats: Marià Manent i Màrius Torres. Esmentarem quina repercussió tingué Keats en l'obra d'ambdós poetes, assenyalant paral·lismes biogràfics i estètics, en els quals s'haguin pogut recolzar per escriure la seva pròpia obra poètica. Com es veurà en el treball, Màrius Torres, per les seves vivències personals, s'acostarà a les temàtiques i preocupacions de Keats; d'aquí es desprèn que aquest tingués una repercussió gran en l'autor lleidatà. Per últim dedicarem un apartat pràctic a comparar les traduccions d '“ Ode to Autumn ” per Torres i Manent. En un primer apartat ens deturarem a recollir i comentar les diferents interpretacions que ha tingut el poema al llarg del temps, a més de comentar la forma del poema original i els aspectes que hi trobem de la negative capability i de la dicotomia stasis -procés (termes comentats i referenciats per W. J. Bates, un dels principals estudiosos de Keats). A continuació es compararan les traduccions catalanes. Per això ens fixarem en els aspectes formals d'ambdues versions poètiques, com la tria de mots, l'adaptació del vers anglès a la mètrica catalana i altres qüestions relacionades amb l'estructura del poema. Finalment, també es comentarà si hi ha alguna diferència pel que fa a la interpretació del poema, a partir de les diferències entre l'elecció semàntica. Només ens queda esperar que gaudiu de l ' estudi, i que sigui d'utilitat per endinsar-vos al món de John Keats, tenint en compte el caràcter introductori del treball. En perspectiva, us recomano llegir l'estudi de Rafael Argullol i Li Ou. En el primer hi trobareu una molt bona introduccióra les idees del romanticisme, amb un capítol sencer dedicat a Keats. I en Li Ou trobareu tractada a bastament la teoria de la negative capability. 1. ELIOT, T. S. The Wasteland and Other Poems. Nova York: Faber and Faber, 2010. 2. RUMI, Jelaluddin; BARKS, Coleman (trad.) Selected Poems . Londres: Penguin, 1993. 3. Ibid. 4. KEATS, John; BLUNDEN, Edmund (ed.) Selected Poems. Londres: Collins, 1955. 5. CASTELLUCCI, Romeo; CASTELLUCCI, Claudia. Los peregrinos de la materia. Madrid: Continta Me Tienes (Ed.), 2013.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202012-13/material/12cap07/12c07.htm
Título en la lengua original: Étude de la traducció de John Keats
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Bofarull Bertran, Empar de
Curso académico: 2011-2012
Repositori URV