Título en diferentes idiomas: Alan, ja el tenim!
Centro: Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Clúa Alcón, Carla
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-11-15
Resumen: –Alan, ja el tenim! Darrere un títol sorprenent, s’amaga un treball de recerca sorprenent. Un treball que toca molts àmbits i que pretén acostar un concepte desconegut a les persones. Un treball que intenta demostrar, que tot i ser científic, també pot ser original i creatiu. El primer contacte que vaig tenir amb la criptografia va ser l’estiu del 2012, quan la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte em van atorgar una beca gràcies a la qual els estudiants becats vam poder passar una setmana en una universitat de l’Estat espanyol, gaudint de les investigacions d’un projecte . Cal reconèixer que, al principi, el projecte «Más que Núm3ros» no em va cridar especialment l’atenció, però un cop ja me l’havien assignat, vaig descobrir que era un tema que realment em motivava. Durant la setmana que vaig passar al País Basc, vam tractar la criptografia i la probabilitat. Els dos temes em van captivar, però el primer em va cridar molt més l’atenció. Vaig aprendre la importància que tenia aquesta ciència i el poc coneixement que se’n té. La criptografia ens envolta en el nostre dia a dia. Literalment, la criptografia és la clau. La criptografia és una de les ciències més utilitzades i necessàries, però alhora més desconegudes. Podríem definir aquesta ciència com l’art d’amagar paraules. La criptografia s’encarrega del disseny, de l’emmascarament d’un determinat missatge per tal que sigui confidencial i només el puguin entendre les persones que disposin de les tècniques de desxiframent. El seu ús es remunta al segle V aC, quan els espartans van començar a utilitzar-la sense ser-ne conscients contra els atenesos, i arriba fins a l’actualitat, sent la base de totes les operacions realitzades a la gran xarxa de dades anomenada Internet: des de la compra d’un bitllet d’avió fins a la contrasenya per entrar al compte personal de Facebook. Amb aquest treball he pogut fer un recorregut pels diferents mètodes criptogràfics de la història fins a arribar als actuals, i alhora també he pogut endinsar-me en la història mundial i veure en primera persona les utilitats d’aquestes tècniques. La metodologia que vaig seguir amb el treball va ser, en un primer moment, documentar-me molt sobre el tema. Per fer-ho, vaig buscar informació per Internet i vaig consultar diversos llibres de la biblioteca. Quan ja em sentia familiaritzada amb els principals conceptes i el vocabulari específic, vaig decidir començar el treball. Vaig anar redactant petits apartats per tal d’anar formant l’estructura desitjada. El que també vaig fer –i que considero que va ser molt útil– va ser contactar amb diverses personalitats relacionades amb el tema de la criptografia, com per exemple els escriptors dels llibres que llegia, criptògrafs de professió o, fins i tot, amb personal d'un museu dedicat exclusivament a aquest tema, situat a Maryland, EUA. Amb el meu treball vaig voler arribar a conèixer els principals mètodes criptogràfics antics i, alhora, tenir una visió prou detallada dels més actuals, com l’RSA. Per aconseguir-ho i poder seguir correctament un fil històric ordenat, vaig crear una novel·la que em va permetre que el que estudiava fos més fàcil d’entendre i alhora més entretingut i original. Així doncs, a l’inici del meu treball ens situem en un cafè de Berlín, l’any 1964. Ens posem a la pell d’una dona alemanya que, mitjançant tot el que va aprendre de criptografia durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra, ajudarà alguns individus a creuar el mur de Berlín. Per tal de relacionar aquesta part històrica (i les explicacions de criptografia que comporta) i l’actualitat, vaig recrear el personatge de l’Elisabeth al cap de molts anys, el 2013. Llavors ella ja té 92 anys i és convidada a una gala per commemorar la tasca que van fer tots els personatges anònims que van col·laborar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial. La part pràctica d’–Alan, ja el tenim! va consistir en l’elaboració de programaris informàtics mitjançant l’Excel amb els quals qualsevol usuari pot codificar el missatge que desitgi i, alhora, desxifrar un missatge ja codificat. Vaig elaborar tres programes –amb els seus respectius desxifradors– per exemplificar tres de les tècniques més utilitzades a la història: el xifratge de Cèsar, el xifratge de Vigenère i ROT13. A més, aquesta part pràctica també va anar complementada amb la creació manual d’alguns estris històrics per criptografiar. Amb el meu treball també vaig voler tractar la repercussió que té la criptografia en la societat: volia saber si la gent n’havia sentit a parlar, si sabien realment què era. Per això, vaig elaborar un apartat anomenat «Curiositats de la criptografia» en el qual es pot trobar aquesta ciència aplicada en camps no científics com, per exemple, el cinema, la literatura o l’art. En aquest apartat vaig aprofitar per parlar de personatges importants d’aquesta ciència, com és el cas del seu pare: Alan Turing, o bé de la desconeguda, però essencial, Mavis Batey, una jove anglesa que va posar-se a les ordres del criptoanalista Dillwyn Knox durant la Segona Guerra Mundial. També vaig incloure les entrevistes que havia tingut l’oportunitat de realitzar, com és el cas Bletchley Park, seu durant la guerra de descodificació de missatges enemics i actualment museu, o bé David Juher, professor d’Informàtica i Matemàtica Aplicada a la Universitat de Girona i autor del llibre L’art de la comunicació secreta: el llenguatge de la criptografia. La principal dificultat a l’hora d’elaborar el meu treball va ser l’alta complexitat dels mètodes de xifratge actuals. L’RSA o el codi ASCII no són senzills d’entendre i menys encara de treballar-hi, ja que estan formats per algoritmes informàtics elaborats, lluny del que sap una estudiant de segon de batxillerat. Quan vaig acabar el meu treball de recerca, em vaig adonar que havia complert tots els meus objectius inicials. Crec que el meu resultat final va ser un treball molt complet: per una banda, conté explicada detalladament la història de la criptografia i els canvis que ha patit, tot això realitzant exemples de cada tècnica trobada. A més, la part pràctica relaciona la teoria explicada anteriorment amb la informàtica i compta amb el suport de la part novel·lada. El personatge principal d’aquesta història està basat en la meva àvia i vaig utilitzar les seves pròpies fotografies per realitzar documents que apareixen al treball. Tot això va acompanyat de l’apartat que reuneix les curiositats, els personatges i els elements d’interès que he anat descobrint al llarg de la realització de la meva investigació. Gràcies a aquest treball de recerca no només he après sobre criptografia, sinó que també he descobert aspectes i moments de la història. El treball també m’ha servit per rescatar personatges de l’oblit com Mavis Batey que, com bé va dir el professor de física Arturo Quirantes, «queda pendiente que alguien escriba su historia, y aunque ella no quiso hacerlo, merece ser contada. Espero que alguien lo haga. Algún día».
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/index.htm
Título en la lengua original: Alan, ja el tenim!
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: David Moyano Cervelló
Curso académico: 2013-2014
Repositori URV