Título en diferentes idiomas: Donar anys a la vida; donar vida als anys
Centro: IES Gabriel Ferrater (Reus)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Guash Boqué, Neus
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-12-09
Resumen: Donació i trasplantament renal. Estudi de 8 casos El difícil inici dels trasplantaments renals, tant per la procedència de l’òrgan com per les tècniques utilitzades, fa que no sigui fins al 1940-1950, a França i als Estats Units, que es realitzaran els primers transplantaments renals amb èxit. Els primers intents fallits van fer creure que els trasplantaments només podrien ser entre bessons univitel·lins. A Espanya no va ser fins a la dècada dels seixanta. No obstant això, gràcies al nostre sistema som uns dels pioners en els trasplantaments renals i capdavanters en el rànquing mundial. Actualment, es realitzen al voltant de dos mil trasplantaments renals anuals, i són més de quatre mil els pacients que es troben en llista d’espera. La donació és un acte altruista i anònim pel qual una persona, o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones o per a mitjans científics. Qualsevol persona pot ser donant (amb bona salut fins al moment de la donació). Estan acceptades des del punt de vista mèdic, ètic i legal. Les donacions poden ser de donant viu o donant cadàver (en mort cerebral o per parada cardiorespiratòria). Es donen òrgans, teixits, sang i precursors hematopoètics. Els receptors seran les persones en llista d’espera que siguin més semblants genèticament amb el donant. Perquè la donació sigui possible, l’individu haurà d’estar en mort cerebral, és a dir, absència d’activitat en el cervell i en el tronc de l’encèfal. Existeix un protocol d’exploració clínica per al diagnòstic de mort encefàlica. En la compatibilitat donant-receptor, s’han de tenir en compte molts factors: grup sanguini, sistema HLA, inexistència d’anticossos en el receptor contra l’òrgan i factors físics. A partir de les necessitats i dels perfils dels pacients, es desenvolupen les llistes d’espera (bases de dades, específiques per a cada òrgan, que permeten escollir el receptor més adequat), dins les quals cal remarcar les llistes d’espera especial en les quals figuren persones en urgència (urgència 0 i extrema urgència), persones hiperimmunitzades i nens. Legislació: la Llei 30/1979, de 27 d’octubre, de trasplantaments a l’Estat espanyol és una llei de consentiment presumpte: tothom és donant si no ha deixat constància en vida del contrari; no obstant això, sempre és la família qui ho decideix. L’objectiu del treball és adonar-se de com canvia la qualitat de vida d’un pacient trasplantat, centrat en els pacients amb insuficiència renal (IR), els ronyons dels quals han perdut la capacitat d’excretar residus, concentrar l’orina i conservar els electròlits. La IR pot ser aguda o crònica. Com a conseqüència de la pèrdua de funcionalitat d’un o tots dos ronyons, el pacient serà tractat amb tècniques de diàlisi, la més freqüent de les quals és l’hemodiàlisi, a més d’entrar en llista d’espera per a un trasplantament. La complicació més important del trasplantament és el rebuig (hiperagut, agut o crònic). Té una gran importància la medicació immunosupressora o immunodepressora. Es tracta d’un estudi qualitatiu basat en el testimoni de 8 pacients amb insuficiència renal terminal i en programa de diàlisi: quatre van ser trasplantats, dels quals només un seguia amb l’empelt funcionant; els tres restants, que havien patit un rebuig, junt amb els altres quatre, estaven en diàlisi. Se’ls va entrevistar i se’ls va passar un test de qualitat de vida avalat per la CDC. Aquest test també va ser contestat per tres persones més amb el trasplantament funcionant. A més, per ampliar l’apartat teòric es va fer un conjunt d’entrevistes a diferents especialistes, començant pels coordinadors de donacions de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, la coordinadora del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, fins a la directora de l’OCATT, així com el personal del centre de diàlisi Reus Medical. Tota la informació obtinguda va ser processada a partir de resums, xarxes sistèmiques i taules resum de les xarxes sistèmiques, les quals han permès arribar a les conclusions finals (només aplicables en els casos estudiats), les més destacades de les quals són: • La IR terminal és una malaltia molt freqüent que no provoca dolor. • La diàlisi provoca un desgast físic i psicològic; el trasplantament és la teràpia que afavoreix més la millora de la qualitat de vida dels pacients amb IR crònica. Al treball també hi figura un relat en primera persona sobre el procediment i l’experiència viscuda en una donació. Paraules clau: donació, insuficiència renal, diàlisi, trasplantament.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Premis%202007-09/material/08cap08/08c08.htm
Título en la lengua original: Donar anys a la vida; donar vida als anys
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Llort, Josep Maria
Curso académico: 2007-2008
Repositori URV