L¿ensenyament de les llengües modernes entre 1876 i 1939

Identificador:  PC:1246

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/PC1246

Autors:  Rius Dalmau, Maria Inmaculada

Resum:
En aquest article s’analitza la situació de l’ensenyament de les llengües estrangeres durant el segle XIX i fins el primer terç del segle XX a Espanya -especialment a Catalunya- tot donant també un cop d’ull a la situació que es vivia a Europa durant el mateix període. La influència del Moviment de Reforma de l’ensenyament de les llengües modernes que tingué lloc a Europa a finals del segle XIX, no va arribar a Catalunya, ni a Espanya, fins la segona dècada del segle XX. A més a més, la innovació metodològica va atènyer ben poc els centres oficials on majoritàriament es mantingué l’ús del mètode tradicional o gramatical basat en la traducció i l’estudi teòric de normes gramaticals i llistats de vocabulari. L’empenta de l’ensenyament de les llengües modernes, així com les noves orientacions metodològiques foren impulsades, en l’àmbit estatal, per la Institución Libre de Enseñanza. L’arribada de la Segona República féu possible que les idees renovadores de la ILE influïssin la política educativa del país. D’aquesta manera, iniciatives com ara la creació de l’Institut-Escola ens conduïren a experiències pioneres. L’ensenyament de les llengües modernes es beneficià enormement d’aquest fet. Hem fet un breu repàs del que fou la presència d’aquest ensenyament a l’Institut-Escola i també de la metodologia emprada a les aules. La figura de Joan Nogués, professor de francès de l’Institut-Escola de Barcelona, constitueix un bon exemple que il•lustra la importància d’una feina ben feta que pot servir de model avui dia.