La llengua de Verdaguer vista per Pompeu Fabra

Identificador:  imarina:9057435

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina9057435

Autores:  Jordi Ginebra Serrabou

Resumen:
En aquest article es fa una contribució a l’estudi de la influència de Verdaguer en l’obra lingüística de Pompeu Fabra i de la visió global que tenia el gramàtic de l’obra i la figura de Verdaguer. En la primera part es fa un recompte cronològic (dividit en diverses etapes) de les referències de Fabra a Verdaguer i d’altres fets que mostren la relació del primer amb el darrer. En la segona part es fa un balanç de les dades presentades en la primera. La conclusió és que Fabra valorava Verdaguer com a figura central del moviment de represa literària del segle XIX, i va destacar explícitament que l’aparició d’una obra com L’Atlàntida certificava l’aptesa del català com a «verdadera lengua». En el terreny estricte de les solucions proposades en la tasca de codificació lingüística, Fabra va tenir molt poc en compte Verdaguer, però sí que el va atreure l’obra verdagueriana quan treballava en l’àmbit del lèxic. La impressió que faés que Fabra apreciava les aportacions lèxiques de Verdaguer sobretot pel caràcter precís d’aquest lèxic (i, també, pel seu caràcter genuí). En canvi, volia evitar que la valoració lexicològica de Verdaguer es fonamentés en la idea, més aviat mítica, que la suposada ruralitat del llenguatge verdaguerià era la clau de la seva riquesa lèxica.