Repositori URV

Identificador: imarina:9363769

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina9363769

Autores:
Carles Royo i Bieto

Resumen:
L’article descriu i compara el comportament dels verbs psicològics emotius no pronominals del català que formen oracions intransitives amb un subjecte experimentador. Alguns d’aquests verbs participen en oracions monoargumentals: un primer grup el formen predicats com penar o xalar, tot i que d’altres d’aquest grup també poden tenir usos transitius (gruar, patir); es diferencia d’un segon grup en el qual el subjecte experimentador és un pacient d’una oració ergativa, amb alternant causatiu (al·lucinar, escarmentar) o sense (defallir, llanguir). Un tercer grup de predicats forma oracions intransitives biargumentals amb un complement oblic (gaudir de, simpatitzar amb). En alguns casos, la restricció dels sintagmes nominals escarits postverbals i la construcció d’una completiva amb un subjuntiu temàtic, dues característiques dels verbs emotius, permeten classificar determinats verbs dins d’aquests grups o no. Aquests verbs mostren un mosaic complex d’accepcions i alternances, manifestació d’una remarcable flexibilitat semàntica i sintàctica.