Repositori URV

Identificador: RP:3253

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP3253

Autors:
Bataller Català, Alexandre

Resum:
A partir del conte d’Andersen «La princesa i el pèsol», s’aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d’un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua protagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l’aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S’hi aborda la presència i l’ús actual de la figura dels contes de princeses en l’àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l’ús d’un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d’una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l’heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat negativa a ser un símbol d’identitat local reivindicat per diverses vies.