Revistes Publicacions URV: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature> 2023

Variations in Folkloristic Discourse in the Nineteenth-Century Press: Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851), Adolf Glassbrenner (1810–1867)

  • Dades identificatives

    Identificador: RP:5302
    Autors:
    Schwab, Christiane
    Resum:
    Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli.
  • Altres:

    Autor segons l'article: Schwab, Christiane
    Paraules clau: literatura periòdica
    Resum: Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli.
    Any de publicació de la revista: 2023
    Tipus de publicació: info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article