Repositori URV

Identificador: RP:4837

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP4837

Autores:
Campins Eritja, MarFajardo del Castillo, Teresa

Resumen:
En qualitat d'observadores de la Universitat de Barcelona, hem assistit a la CoP26 de Glasgow i hem pogut veure les complexitats del que ha estat anomenat el multilateralisme inclusiu, o el que és el mateix, en un sentit ideal: un procés de negociació obert i transparent en què els Estats Part de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, el Protocol de Kyoto i l'Acord de París assolien un acord, amb la participació dels diferents representants de la societat civil internacional que defensarien un interès general però també els seus propis –els dels pobles indígenes, els de les ONGs empresarials i industrials, els de les organitzacions sindicals, els de les ONGs ecologistes. No obstant això, el fet que la Declaració final de la CoP26 es presenti com a Pacte de Glasgow no pot amagar el fet que el que s’ha assolit és un acord polític de mínims, conforme a les pautes marcades en la negociació pels principals països emissors de CO2, als que no s’ha exigit més, perquè també són potències emergents i perquè els països desenvolupats estan lluny de contribuir financerament per tal que els països en vies de desenvolupament aconsegueixin els objectius de mitigació i adaptació compromesos en les seves contribucions nacionals, malgrat que el cost de no contribuir segons el que s'ha promès pugui ser encara més gran.