Revistes Publicacions URV: Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació> 2015

Coneixements en biotecnología dels futurs professors/es: un nou enfocament educatiu

  • Identification data

    Identifier: RP:3645
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/RP3645
  • Authors:

    Casanoves de la Hoz, Marina
  • Others:

    Author, as appears in the article.: Casanoves de la Hoz, Marina
    Abstract: En las ultimas décadas, se ha producido una revolución en el campo de la investigación en biología y más concretamente de la genética y la biotecnología. Este desarrollo científico ha dejado una grieta entre los estudios de la comunidad científica y los conocimientos de los ciudadanos. Para involucrar a la sociedad en los procesos de toma de decisiones sobre la legislación científica, se necesitan ciudadanos informados y capaces de tomar decisiones razonadas basadas en conclusiones científicas y a la vez con consideraciones éticas y morales. Los profesores juegan un rol crítico y central en el sistema educativo ya que son el colectivo con influencia en la próxima generación.El objetivo de esta tesis es explorar el conocimiento y las actitudes en biotecnología de los estudiantes de magisterio de un país Nórdico (Suecia) y un país del Sur (España) de Europa. En base a estos resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa para alfabetizar biotecnológicamente a los futuros profesores.Primeramente se ha creado un nuevo cuestionario para poder analizar cuáles son los conocimientos y las actitudes de los estudiantes de magisterio. Los datos se han analizado de forma cuantitativa. Los resultados muestran que los estudiantes de magisterio en España y Suecia están interesados en temas de biotecnología aunque sus conocimientos en genética básica están por debajo de los esperados. A partir de estos primeros resultados, se ha desarrollado una nueva actividad educativa basada en Aprendizaje Basado en Problemas (ABP), el objetivo de la qual es incrementar el conocimiento de los futuros profesores sobre temas de genética básica. Un cuestionario previo y uno de final han sido creados para validar la eficacia de la nueva herramienta educativa. A continuación, los datos han sido analizados tanto cualitativa como cuantitativamente. Finalmente, después de realizar la actividad se ha demostrado una mejora significativa del conocimiento y una fuerte implicación de los estudiantes en la realización de la actividad. Over the past decades, there has been a revolution in the field of biology research and, more concretely, in biotechnology and genetic fields. This scientific development has led to a huge gap between what scientific community studies and what citizens know. In order to involve society in the decision-making process about scientific policies, we need well-informed citizens who are able to make thoughtful decisions based on scientific conclusions combined with ethical and moral considerations. The forefront to educate new generations is teaching. Teachers play a critical and central role in the education system and they are therefore an influential collective because they become teachers of the next generation.The purpose of this thesis is to explore knowledge and attitudes towards biotechnology of pre-service teachers from a Northern (Sweden) and Southern (Spain) European countries. After that it is developed a new educational activity in order to make future teachers literate of biotechnology.First, it was created a new questionnaire in order to analyse the knowledge, and attitudes of pre-service teachers. Data is analysed in a quantitative method. The results show that pre-service teachers from Spain and Sweden are interested in biotechnology topics and this research has also shown that their knowledge about basics genetics is lower than expected. Due to these first results, a new Problem-Based Learning (PBL) educational material has been developed. The aim of this educational material is to increase pre-service teacher’s knowledge about genetics topics. A pre and post-test was created in order to validate the efficacy of this new educational tool, then data is analysed in a quantitative and qualitative approach. Finally, a significanlty increase of student’s knowledge is proved with taking part of the learning activity. Moreover, most of the students involved in the activity expressed that they were feeling engaged to this educational dynamic. Justificació i necessitats de la investigacióActualment, Europa està passant per un moment de transformació. Amb el pas de les dècades, hi ha hagut una revolució en el camp de la recerca i més concretament en la biotecnologia i la  genètica. La biotecnologia ha estat una força impulsora en la millora de la salut i la qualitat dels ciutadans europeus. A través d’aquest fet, la Unió Europea ha promogut diverses iniciatives en els últims anys per estimular i coordinar els avenços en biotecnologia. Segons la Comissió Europea, el ràpid desenvolupament de la biotecnologia moderna i l’enginyeria genètica ha provocat una fissura entre el què entén la comunitat científica com un risc o un benefici i el què és entès per la societat. En el moment d’involucrar la societat en la presa de decisions sobre les polítiques científiques, es necessiten ciutadans ben informats que siguin capaços de prendre decisions basades en conclusions científiques combinades amb consideracions morals i ètiques. El primer pas per educar les noves generacions és amb la formació del professorat. El professorat juga un paper crític i central en el sistema educatiu. Per això, l'alfabetització biotecnològica dels estudiants de magisteri és té en gran consideració, ja que es convertiran en un col·lectiu influent de les següents generacions. Així doncs, les actituds que tenen els professors cap a la ciència i la biotecnologia influeixen en l’ensenyament de la ciència a l’escola.
    Journal publication year: 2015
    Publication Type: info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article