Revistes Publicacions URV: Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia> 1982

Aportacions a un avalot al Camp de Tarragona: Valls 1694

  • Datos identificativos

    Identificador: RP:3973
    Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP3973
    Autores:
    Olivé i Ollé, Francesc
    Resumen:
    Els alçaments populars de la segona meitat del segle XVII a Catalunya, no es poden estudiar com a fets aiilats i espontanis, sinó que, tal com ens diu el professor Henry Kamenw, s'han de considerar com a nexe d'unió entre la revolució del 1640, i la revolta del 1705, quan Catalunya caminà cap a la pèrdua de les seves llibertats nacionals. La situació creada a darreries del segle amb les continuades guerres contra França, era tan calamitosa com abans de la Guerra deis Segadors: les exaccions, les lleves, els allotjaments, els bagatges, etc., tornarien a suscitar, com cinquanta anys enrera, l'hostilitat del país contra les tropes castellanes. La misèria pervinguda de semblant estat de coses s'agreujà, des de 1687, per raó d'una assoladora plaga de llagosta que deixà prácticament erm tot el camp català. La commoció deis gorretes no tardà a esclatar: de primer, l'any 1688, a Centelles, a la Plana de Vic, i al Vallès. L'any següent, ja declarada la guerra a França (abril de 1689), s'estengué amb més forca pel Pla del Llobregat i per les comarques veïnes, els amotinats de les quals assetjaren Barcelona sota el crit de Visca el rei, mori el mal govern!, i exigien l'arranjament de la contribució militar, la rehabilitació, en els seus càrrecs, deis tres diputats de la Generalitat que Madrid havia destituït, i el perdó general.Al Camp de Tarragona, els allotjaments i les càrregues militars també hi pesaven onerosament. Valls, l'any 1686, a banda de les quantitats de gra subministrades periòdicament per a la companyia de soldats allotjats a la vila, havia de pagar vint-i-dos rals diaris per al «quartel» d'un tinent general i quatre soldats. Les poblacions de Fontscaldes i de Picamoixons, malgrat pertànyer al terme de Valls, eren obligades a allotjar, cadascuna, un soldat de cavall

  • Otros:

    Autor según el artículo: Olivé i Ollé, Francesc
    Palabras clave: història
    Resumen: Els alçaments populars de la segona meitat del segle XVII a Catalunya, no es poden estudiar com a fets aiilats i espontanis, sinó que, tal com ens diu el professor Henry Kamenw, s'han de considerar com a nexe d'unió entre la revolució del 1640, i la revolta del 1705, quan Catalunya caminà cap a la pèrdua de les seves llibertats nacionals. La situació creada a darreries del segle amb les continuades guerres contra França, era tan calamitosa com abans de la Guerra deis Segadors: les exaccions, les lleves, els allotjaments, els bagatges, etc., tornarien a suscitar, com cinquanta anys enrera, l'hostilitat del país contra les tropes castellanes. La misèria pervinguda de semblant estat de coses s'agreujà, des de 1687, per raó d'una assoladora plaga de llagosta que deixà prácticament erm tot el camp català. La commoció deis gorretes no tardà a esclatar: de primer, l'any 1688, a Centelles, a la Plana de Vic, i al Vallès. L'any següent, ja declarada la guerra a França (abril de 1689), s'estengué amb més forca pel Pla del Llobregat i per les comarques veïnes, els amotinats de les quals assetjaren Barcelona sota el crit de Visca el rei, mori el mal govern!, i exigien l'arranjament de la contribució militar, la rehabilitació, en els seus càrrecs, deis tres diputats de la Generalitat que Madrid havia destituït, i el perdó general.Al Camp de Tarragona, els allotjaments i les càrregues militars també hi pesaven onerosament. Valls, l'any 1686, a banda de les quantitats de gra subministrades periòdicament per a la companyia de soldats allotjats a la vila, havia de pagar vint-i-dos rals diaris per al «quartel» d'un tinent general i quatre soldats. Les poblacions de Fontscaldes i de Picamoixons, malgrat pertànyer al terme de Valls, eren obligades a allotjar, cadascuna, un soldat de cavalleria. Els de Valls responien a les seves queixes dient-los que pitjor ho tenien ells «ab allotjaments excesius» (4). L'any següent les coses es complicaren. Des del mes de julio! d'aquel! 1687, fins el maig del 1688, la plaga de llagosta que procedent del mar s'estengué per tot el Camp, infestà, gairebé, tot el terme de Valls. Organitzats en centenes, els homes de la vila es tornaven en la lluita contra la plaga, tot llaurant i cavant les terres més afectades
    Año de publicación de la revista: 1982
    Tipo de publicación: ##rt.metadata.pkp.peerReviewed## info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article