La prova del Dret estranger a la llum del nou article 33 de la Llei de Cooperació Jurídica Internacional

Identificador:  TFG:1058

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1058

Autors:  Vallés Julián, Arantxa

Resum:
L'objecte d'estudi del present treball de fi de grau és analitzar la problemàtica que planteja la prova del Dret estranger en l'ordenament jurídic espanyol, la qual s'estructura en cinc qüestions: la imperativitat de les normes de conflicte; el Dret estranger: una qüestió de fet o de Dret; la càrrega de la prova: qui ha de provar-lo?; els mitjans probatoris; i les conseqüències de la seva falta de prova. Actualment, després de l'entrada en vigor el 31 de juliol de 2015 de la Llei 29/2015 de Cooperació Jurídica Internacional en matèria civil, són tres els preceptes que s'ocupen de regular la prova del Dret estranger davant els tribunals espanyols. Els preceptes en qüestió són: l'article 12.6 del Codi Civil; l'article 281.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil; i finalment, l'article 33 de la Llei de Cooperació Jurídica Internacional. Els tres articles ofereixen una explicació àmplia, confusa, indeterminada i contradictòria sobre el règim de prova del Dret estranger, originant una divergència interpretativa entre la pràctica jurídica espanyola i la doctrina. Per tant, la finalitat última del treball és estudiar els tres preceptes de la legislació espanyola que donen resposta als cinc punts problemàtics de la prova del Dret estranger, tenint en compte l'heterogeneïtat existent en la seva interpretació, al caracteritzar-se per un caràcter obert; especialment, la redacció del nou article 33 LCJI al ser el més recent i encara amb escassa repercussió pràctica.