Treballs Fi de Grau> Dret Privat, Processal i Financer

La prueba del Derecho extranjero a la luz del nuevo artículo 33 de la Ley de Cooperación Jurídica Internacional

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:1058
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1058
  • Autors:

    Vallés Julián, Arantxa
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2017-01-10
    Resum: L'objecte d'estudi del present treball de fi de grau és analitzar la problemàtica que planteja la prova del Dret estranger en l'ordenament jurídic espanyol, la qual s'estructura en cinc qüestions: la imperativitat de les normes de conflicte; el Dret estranger: una qüestió de fet o de Dret; la càrrega de la prova: qui ha de provar-lo?; els mitjans probatoris; i les conseqüències de la seva falta de prova. Actualment, després de l'entrada en vigor el 31 de juliol de 2015 de la Llei 29/2015 de Cooperació Jurídica Internacional en matèria civil, són tres els preceptes que s'ocupen de regular la prova del Dret estranger davant els tribunals espanyols. Els preceptes en qüestió són: l'article 12.6 del Codi Civil; l'article 281.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil; i finalment, l'article 33 de la Llei de Cooperació Jurídica Internacional. Els tres articles ofereixen una explicació àmplia, confusa, indeterminada i contradictòria sobre el règim de prova del Dret estranger, originant una divergència interpretativa entre la pràctica jurídica espanyola i la doctrina. Per tant, la finalitat última del treball és estudiar els tres preceptes de la legislació espanyola que donen resposta als cinc punts problemàtics de la prova del Dret estranger, tenint en compte l'heterogeneïtat existent en la seva interpretació, al caracteritzar-se per un caràcter obert; especialment, la redacció del nou article 33 LCJI al ser el més recent i encara amb escassa repercussió pràctica. The study object of this final degree project is to analyze the problems posed by the proof of foreign law in the Spanish legal system, which is divided into five issues: the imperative of the conflict rules; the foreign law: a question of fact or law; the burden of proof: who must prove it?; the evidence; and the consequences of lack of its proof. At present, after the Law 29/2015 on International Legal Cooperation in civil matters (July, 31st 2015), there are three articles which regulate the proof of foreign law in the Spanish courts. Specifically, the articles are: Article 12.6 of the Civil Code; Article 281.2 of the Code of Civil Procedure; and finally, Article 33 of the Law on International Legal Cooperation. The three articles offer a wide, confused, uncertain and contradictory explanation of proof of foreign law, resulting in a divergence of interpretation between the Spanish legal practice and doctrine. Therefore, the ultimate aim of this work is to study the three articles of the Spanish legislation, which respond to the five trouble spots of proof of foreign law, taking into account the heterogeneity in their interpretation, since they are characterized by an open nature; particularly the drafting of the new article 33 LILC being the most recent and still with little practical impact. El objeto de estudio del presente trabajo de fin de grado es analizar la problemática que plantea la prueba del Derecho extranjero en el ordenamiento jurídico español, la cual se estructura en cinco cuestiones: la imperatividad de las normas de conflicto; el Derecho extranjero: una cuestión de hecho o de Derecho; la carga de la prueba: ¿quién debe probarlo?; los medios probatorios; y las consecuencias de su falta de prueba. Actualmente, tras la entrada en vigor el 31 de julio de 2015 de la Ley 29/2015 de Cooperación Jurídica Internacional en materia civil, son tres los preceptos que se ocupan de regular la prueba del Derecho extranjero ante los tribunales españoles. Los preceptos en cuestión son: el artículo 12.6 del Código Civil; el artículo 281.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil; y por último, el artículo 33 de la Ley de Cooperación Jurídica Internacional. Los tres artículos ofrecen una explicación amplia, confusa, indeterminada y contradictoria sobre el régimen de prueba del Derecho foráneo, originando una divergencia interpretativa entre la práctica jurídica española y la doctrina. Por tanto, la finalidad última del trabajo es estudiar los tres preceptos de la legislación española que dan respuesta a los cinco puntos problemáticos de la prueba del Derecho extranjero, teniendo en cuenta la heterogeneidad existente en su interpretación, al caracterizarse por un carácter abierto; en especial, la redacción del nuevo artículo 33 LCJI al ser el más reciente y todavía con escasa repercusión práctica.
    Matèria: Ciències jurídiques
    Idioma: Castellà
    Departament: Dret Privat, Processal i Financer
    Estudiant: Vallés Julián, Arantxa
    Curs acadèmic: 2015-2016
    Títol en diferents idiomes: La prova del Dret estranger a la llum del nou article 33 de la Llei de Cooperació Jurídica Internacional The proof of foreign law in the light of the new Article 33 of the Law on International Legal Cooperation La prueba del Derecho extranjero a la luz del nuevo artículo 33 de la Ley de Cooperación Jurídica Internacional
    Data de la defensa del treball: 2016-02-02
    Paraules clau: Dret Internacional Privat, Dret estranger, prova Private International Law, Foreign Law, proof Derecho Internacional Privado, Derecho extranjero, prueba
    Confidencialitat: No
    Crèdits del TFG: 6
    Títol en la llengua original: La prueba del Derecho extranjero a la luz del nuevo artículo 33 de la Ley de Cooperación Jurídica Internacional
    Director del projecte: Font Mas, Maria
    Ensenyament(s): Dret
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Ciències jurídiques
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar