Data d'alta al repositori: 2017-01-11
Resum: El present Treball versa sobre l'agreujament del risc en el contracte d'assegurança, portant-se a terme un estudi més detallat de l'agreujament en les assegurances de persones. El risc és un element essencial en tot contracte d'assegurança, i el seu concepte és equívoc i indeterminat, que s'ha anat perfilant al llarg dels anys gràcies a les reformes que ha patit tant el Codi de Comerç com la Llei de contracte d'assegurança. L'agreujament és una institució en la qual destaquen les característiques de la novetat, imprevisibilitat, rellevància, durabilitat i independència de la voluntat de l'assegurat. Totes elles, són necessàries per poder estar davant de la institució de l'agreujament del risc, regulada, actualment, en l'article 11 de la Llei de contracte d'assegurança 50/1980 de 8 d'octubre. L'agreujament del risc ha de ser comunicada pel prenedor, assegurat o pel subjecte passiu directe en un termini determinat per l'article 12 LCS. En l'actual regulació de l'article 11 LCS s'ha introduït un nou paràgraf regulador de les assegurances de persones, en el qual s'estableix que no hi haurà obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l'estat de salut de l'assegurat, que en cap cas es consideraran agreujament. La jurisprudència del Tribunal Suprem relativa a l'agreujament del risc en les assegurances de persones no ha estat sempre igual, el seu criteri ha variat al llarg del temps, de manera que, atenem a diferents postures en relació a l'agreujament. Una primera postura era considerar l'empitjorament de l'estat de salut com agreujament del risc. No obstant això, en la Sentència de 31 de maig de 1997, fa un canvi de criteri i passa a considerar que un empitjorament en l'estat de salut no pot ser considerat agreujant del risc. Així, el present treball es centra en la doctrina i jurisprudència que tracten l'agreujament del risc, centrant-se en la nova regulació de l'article 11 introduïda per la Llei d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores This paper deals with the aggravation of risk in the insurance contract, effected a more detailed aggravation in personal insurance study. The risk is an essential element in any insurance contract, and its ambiguous and indeterminate concept, which has been refined over the years thanks to reforms that has suffered so much the Commercial Code and the Law of Insurance Contracts. The aggravation is an institution which highlights the characteristics of novelty, unpredictability, relevance, durability and independence of the will of the insured. All of them are required to be in front of the institution of the increase in risk, regulated, currently, Article 11 of Law 50/1980 on Insurance Contract 8 October. The aggravation of risk must be communicated by the policyholder, insured or by direct taxpayer within a specified period by Article 12 LCS. In the current regulation Article 11 LCS has introduced a new regulatory paragraph of personal insurance, which provides that no obligation to communicate the change in circumstances with regard to the state of health of the insured, which in no case will consider aggravation. The Supreme Court case law on the aggravation of risk in personal insurance has not always been the same, its approach has varied over time, so, we look at different positions in relation to the aggravation. A first approach was to consider the worsening health as aggravation of risk. However, in its judgment of 31 May 1997, it makes a change in accounting policy and now consider that a worsening health status can not be considered compounding risk. Thus, this work focuses on the doctrine and jurisprudence that address the increase in risk, focusing on the new regulation introduced by Article 11 of the Law of management, supervision and solvency of insurance companies and reinsurers. El presente Trabajo versa sobre la agravación del riesgo en el contrato de seguro, llevándose a cabo un estudio más detallado de la agravación en los seguros de personas. El riesgo es un elemento esencial en todo contrato de seguro, siendo su concepto equívoco e indeterminado, que se ha ido perfilando a lo largo de los años gracias a las reformas que ha sufrido tanto el Código de Comercio como la Ley de Contrato de Seguro. La agravación es una institución en la que destacan las características de la novedad, imprevisibilidad, relevancia, durabilidad e independencia de la voluntad del asegurado. Todas ellas, son necesarias para poder estar frente a la institución de la agravación del riesgo, regulada, actualmente, en el artículo 11 de la Ley de Contrato de Seguro 50/1980 de 8 de octubre. La agravación del riesgo debe ser comunicada por el tomador, asegurado u por el sujeto pasivo directo en un plazo determinado por el artículo 12 LCS. En la actual regulación del artículo 11 LCS se ha introducido un nuevo párrafo regulador de los seguros de personas, en el que se establece que no habrá obligación de comunicar la variación de las circunstancias relativas al estado de salud del asegurado, que en ningún caso se considerarán agravación. La jurisprudencia del Tribunal Supremo relativa a la agravación del riesgo en los seguros de personas no ha sido siempre igual, su criterio ha variado a lo largo del tiempo, por lo que, atendemos a diferentes posturas en relación a la agravación. Una primera postura era considerar el empeoramiento del estado de salud como agravación del riesgo. Sin embargo, en su Sentencia de 31 de mayo de 1997, hace un cambio de criterio y pasa a considerar que un empeoramiento en el estado de salud no puede ser considerado agravatorio del riesgo. Así, el presente trabajo se centra en la doctrina y jurisprudencia que tratan la agravación del riesgo, centrándose en la nueva regulación del artículo 11 introducida por la Ley de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras.
Matèria: Ciències jurídiques
Idioma: Català
Departament: Dret Privat, Processal i Financer
Estudiant: Hernández Martínez, Elena.
Curs acadèmic: 2015-2016
Títol en diferents idiomes: La comunicació de l'agreujament del risc en el contracte d'assegurances. Amb especial atenció a les assegurances de persones. The communication of the increase in risk in the insurance contracts. Particularly in the personal insurance. La comunicación de la agravación del riesgo en el contrato de seguro. Con especial atención a los seguros de personas.
Data de la defensa del treball: 2016-06-11
Paraules clau: agreujament del risc, assegurances, persones inrease in risk, insurance, persons. agravación del riesgo, seguros, personas.
Confidencialitat: No
Crèdits del TFG: 6
Títol en la llengua original: La comunicació de l'agreujament del risc en el contracte d'assegurances. Amb especial atenció a les assegurances de persones.
Director del projecte: Giragado Perandones, Pablo
Ensenyament(s): Dret
Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV