La comunicació de l'agreujament del risc en el contracte d'assegurances. Amb especial atenció a les assegurances de persones.

Identificador:  TFG:1068

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1068

Autors:  Hernández Martínez, Elena.

Resum:
El present Treball versa sobre l'agreujament del risc en el contracte d'assegurança, portant-se a terme un estudi més detallat de l'agreujament en les assegurances de persones. El risc és un element essencial en tot contracte d'assegurança, i el seu concepte és equívoc i indeterminat, que s'ha anat perfilant al llarg dels anys gràcies a les reformes que ha patit tant el Codi de Comerç com la Llei de contracte d'assegurança. L'agreujament és una institució en la qual destaquen les característiques de la novetat, imprevisibilitat, rellevància, durabilitat i independència de la voluntat de l'assegurat. Totes elles, són necessàries per poder estar davant de la institució de l'agreujament del risc, regulada, actualment, en l'article 11 de la Llei de contracte d'assegurança 50/1980 de 8 d'octubre. L'agreujament del risc ha de ser comunicada pel prenedor, assegurat o pel subjecte passiu directe en un termini determinat per l'article 12 LCS. En l'actual regulació de l'article 11 LCS s'ha introduït un nou paràgraf regulador de les assegurances de persones, en el qual s'estableix que no hi haurà obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l'estat de salut de l'assegurat, que en cap cas es consideraran agreujament. La jurisprudència del Tribunal Suprem relativa a l'agreujament del risc en les assegurances de persones no ha estat sempre igual, el seu criteri ha variat al llarg del temps, de manera que, atenem a diferents postures en relació a l'agreujament. Una primera postura era considerar l'empitjorament de l'estat de salut com agreujament del risc. No obstant això, en la Sentència de 31 de maig de 1997, fa un canvi de criteri i passa a considerar que un empitjorament en l'estat de salut no pot ser considerat agreujant del risc. Així, el present treball es centra en la doctrina i jurisprudència que tracten l'agreujament del risc, centrant-se en la nova regulació de l'article 11 introduïda per la Llei d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores