La preterició de legitimaris en el Dret Civil de Catalunya

Identificador:  TFG:1093

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1093

Autors:  Fernández de la Peña, Marc

Resum:
El present treball, titulat “ La preterició de legitimaris en el Dret civil de Catalunya”, té com objectiu principal analitzar la figura jurídica de la preterició al llarg de la història jurídica catalana, i així entendre l’origen i els motius del perquè es troba regulada com a tal a l’actual article 451-16 del Codi Civil de Catalunya. He escollit analitzar aquesta figura ja que és tracta d’un tema, que tot i que ser antic al dret civil català, no acostuma a ser tractat de forma massa amplia als estudis de dret tot i la seva importància en dret de successions; p.ex. com veurem una de les conseqüències de la preterició errònia és la de declarar nul el testament si s’impugna aquest. L’origen de la preterició prové del Dret romà a través de la Novel·la 115 de Justinianeu, seguit per la Memòria de Duran i Bas; el Projecte d’Apèndix de 1930; l’Avantprojecte d’apèndix de 1931; la Compilació de 1960; el Codi de successions i finalment el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya. Gairebé tots els precedents al Codi tracten la preterició en un mateix article encara que de forma bastant diferent. Tanmateix, podríem definir la preterició com l’oblit o omissió del legitimari al testament del causant. En quant a l’estructura, el treball es divideix en dos Capítols. El primer d’ells analitza l’evolució històrica, des de la Novel·la fins al Codi de successions, i el segon la regulació vigent a l’actual Codi Civil de Catalunya. En relació al primer Capítol a la vegada està dividit en 3 parts: el dret romà; els apèndixs i compilacions i el Codi de successions. En aquest Capítol s’intentarà entendre els perquès d’aquesta evolució, així com els trets o característiques més essencials dels preceptes. La figura de la preterició és un tema bastant complex, potser no per l’essència de la figura sinó per la poca jurisprudència que hi ha al respecte. Tanmateix pel que fa al dret romà no hem trobat cap article que de forma expressa recollís la preterició, per tan ens hem recolzat amb tot un seguit d’autors que en parlaven o hi feien referència en algun moment. El segon Capítol, relatiu a la regulació vigent, intenta explicar els apartats de l’article 451-16 tot raonant el text en funció d’aquella normativa històrica que havíem analitzat al Capítol segon, de tal forma que no només s’arriben a conclusions jurídiques sinó també històriques del dret.