Data d'alta al repositori: 2017-01-12
Resum: El presente trabajo, titulado “La preterición de legitimarios en el Derecho Civil de Cataluña”, tiene como objetivo principal analizar la figura jurídica de la preterición en la historia del derecho catalán. Para ello, estudiaremos el origen y los motivos por los cuales se encuentra regulado así el actual artículo 451-16 del Código Civil de Cataluña. La elección de esta figura se debe a que es un tema que, a pesar de ser antiguo en el derecho civil catalán, no suele tratarse extensivamente en los estudios de grado aun cuando su importancia es notoria en el derecho civil de sucesiones; por ejemplo, como veremos, una de las consecuencias de la preterición errónea era la de declarar la nulidad del testamento si éste se impugnaba. El origen de la preterición proviene del Derecho Romano, en concreto, de la Novela 115 de Justiniano, seguido por la Memoria de Duran y Bas; el Proyecto de Apéndice de 1930; el Anteproyecto de Apéndice de 1931; la Compilación de 1960; el Código de sucesiones y, finalmente, el Libro Cuarto del Código Civil de Cataluña. La mayoría de precedentes del Código tratan la preterición en un mismo artículo, aunque de manera diferente. A pesar de ello, podríamos definir la preterición como el olvido u omisión del legitimario en el testamento del causante. En relación con la estructura, el trabajo se divide en dos Capítulos. El primero de ellos analiza la evolución histórica, desde la Novela hasta el Código de sucesiones, y el segundo, la regulación vigente en el actual Código Civil de Cataluña. El primer Capítulo a su vez está dividido en 3 partes: el derecho romano; los apéndices y compilaciones y el Código de sucesiones. En éste Capítulo se intentará entender los motivos de ésta evolución, pero también las características esenciales de los preceptos. La figura de la preterición es un tema complejo, no por su esencia, sino porque apenas encontramos jurisprudencia. El segundo Capítulo, relativo a la regulación vigente, intenta explicar los apartados del artículo 451.-16 razonando el texto en función de aquella normativa histórica que habíamos analizado en el Capítulo segundo, de tal forma que no sólo llegamos a conclusiones jurídicas sino también históricas. The following piece of research aims to analyse “the omission of legal inheritors in the Civil Law of Catalonia”, regulated by the article 451-16 of Catalonia’s Civil Code. The origin of this legal figure comes from the roman law with the “Novel·la 115 de Justinianeu”, followed by the “Memoria de Duran I Bas” up until the code of successiones. In this piece, the concept is analysed, as well as its foundation, contents and effects. Furthermore, there is a comparison between the evolutions of the figures in Catalan law; with the aim to understand the reasons and consequences of today’s civil law. El present treball, titulat “ La preterició de legitimaris en el Dret civil de Catalunya”, té com objectiu principal analitzar la figura jurídica de la preterició al llarg de la història jurídica catalana, i així entendre l’origen i els motius del perquè es troba regulada com a tal a l’actual article 451-16 del Codi Civil de Catalunya. He escollit analitzar aquesta figura ja que és tracta d’un tema, que tot i que ser antic al dret civil català, no acostuma a ser tractat de forma massa amplia als estudis de dret tot i la seva importància en dret de successions; p.ex. com veurem una de les conseqüències de la preterició errònia és la de declarar nul el testament si s’impugna aquest. L’origen de la preterició prové del Dret romà a través de la Novel·la 115 de Justinianeu, seguit per la Memòria de Duran i Bas; el Projecte d’Apèndix de 1930; l’Avantprojecte d’apèndix de 1931; la Compilació de 1960; el Codi de successions i finalment el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya. Gairebé tots els precedents al Codi tracten la preterició en un mateix article encara que de forma bastant diferent. Tanmateix, podríem definir la preterició com l’oblit o omissió del legitimari al testament del causant. En quant a l’estructura, el treball es divideix en dos Capítols. El primer d’ells analitza l’evolució històrica, des de la Novel·la fins al Codi de successions, i el segon la regulació vigent a l’actual Codi Civil de Catalunya. En relació al primer Capítol a la vegada està dividit en 3 parts: el dret romà; els apèndixs i compilacions i el Codi de successions. En aquest Capítol s’intentarà entendre els perquès d’aquesta evolució, així com els trets o característiques més essencials dels preceptes. La figura de la preterició és un tema bastant complex, potser no per l’essència de la figura sinó per la poca jurisprudència que hi ha al respecte. Tanmateix pel que fa al dret romà no hem trobat cap article que de forma expressa recollís la preterició, per tan ens hem recolzat amb tot un seguit d’autors que en parlaven o hi feien referència en algun moment. El segon Capítol, relatiu a la regulació vigent, intenta explicar els apartats de l’article 451-16 tot raonant el text en funció d’aquella normativa històrica que havíem analitzat al Capítol segon, de tal forma que no només s’arriben a conclusions jurídiques sinó també històriques del dret.
Matèria: Ciències jurídiques
Idioma: Català
Departament: Dret Privat, Processal i Financer
Estudiant: Fernández de la Peña, Marc
Curs acadèmic: 2015-2016
Títol en diferents idiomes: La preterición de legitimarios en el Derecho Civil de Cataluña The omission of legal inheritors in the Civil Law of Catalonia La preterició de legitimaris en el Dret Civil de Catalunya
Data de la defensa del treball: 2016-06-07
Paraules clau: preterición de legitimarios, derecho de sucesiones preterición de legitimarios, derecho de sucesiones preterició de legitimaris, dret de successions
Confidencialitat: No
Crèdits del TFG: 6
Títol en la llengua original: La preterició de legitimaris en el Dret Civil de Catalunya
Director del projecte: Bosch Capdevila, Esteve
Ensenyament(s): Dret
Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV