Ententent la supervivència al carcinoma de mama: El paper dels receptors de quimiocines

Identificador:  TFG:112

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG112

Autors:  Iglesias Carres, Lisard.

Resum:
El càncer de mama és un dels càncers més comuns al món. El lligant 2 de la quimiocina amb motiu C-C (CCL2) és una molècula amb propietats inflamatòries altament expressada al microambient tumoral que ha estat associada amb un pronòstic advers per pacients amb càncer de mama. La CCL2 exerceix la seva funció biològica per mitjà de la unió amb CCR2. No obstant, la resposta a aquesta senyalització pot ser minvada per receptors atípics com el Duffy Antigen Receptor for Chemokines (DARC) i el D6. La funció de CCL2 és regular la migració de macròfags als tumors. Encara que hi ha evidència que recolza la hipòtesi de que CCL2 te un paper a la promoció del càncer de mama, es necessites més estudis per tal de que CCL2 pugui ser establerta com a factor pronòstic i/o diana terapèutica al càncer de mama. Aquest estudi intenta entendre les interaccions entre les quimiocines involucrades en el desenvolupament de carcinoma ductal infiltrant de mama i trobar associacions entre CCL2 i manifestacions clíniques dels pacients. Per tal d’assolir aquests objectius es van realitzar proves immunohistoquímiques a 286 talls histològics de 286 pacients que sofrien aquest tipus de càncer per les proteïnes CCL2, DARC, D6, CCR2, IL-10 i el marcador de macròfags CD68. No s’ha trobat associació entre CCL2 i manifestacions adverses. A més, la infiltració de macròfags, avaluada amb CD68, tampoc ha estat associada amb cap característica adversa. No obstant, D6 i CCR2 han mostrat tenir potencial com a possibles factors predictius en el càncer de mama per presència de segones neoplàsies i supervivència respectivament. Com a conclusió, es requereixen de més estudis per a validar CCR2 i D6 com factors pronòstic i per adquirir una millor comprensió entre les proteïnes relacionades amb CCL2.