Identificador: TFG:125
Autors: Maceira Torrents, Alba
Resum:
Actualment, els edulcorants són una alternativa atractiva per substituir el sucre perquè no proporcionen calories al nostre cos. A causa de l' ampli ús d'edulcorants en aliments, begudes, medicaments i productes sanitaris , aquests additius s'han suggerit com a contaminants orgànics emergents (EOCs), ja que s'introdueixen en el medi ambient per diferents vies . En aquest treball es van avaluar diferents materials per dues tècniques d'extracció (l’extracció en fase sòlida (SPE) i l’extracció mitjançant barres magnètiques agitadores (SBSE)) per a la determinació de sis edulcorants artificials (aspartam, sacarina, ciclamat, sucralosa, acesulfam i dihidrocalcona neohespiridina) i un edulcorant natural (l’estèvia) en aigües ambientals . Dos recobriments polars diferents per la SBSE, el polietilenglicol (PEG) i el poliacrilat (PA), es van provar per a l'extracció d'aquests compostos, però no es va observar recuperació per cap dels analits. Dos sorbents polimèrics diferents de mode mixt d'intercanvi iònic, Oasis MAX i WAX, van ser avaluats per a la SPE i l’Oasis WAX va ser el que va proporcionar millors resultats. Per tant, es va desenvolupar un mètode per determinar aqueses set edulcorants en aigua de riu utilitzant l’SPE amb sorbents polimèrics d'intercanvi aniònic febles (WAX), seguit de cromatografia de líquids - (electronebulització negativa) - espectrometria de masses ( LC - (ESI(-)) - MS) . L'anàlisi de tres rius diferents d'Espanya va mostrar que l’acesulfam, la sacarina, el ciclamat i la sucralosa es poden trobar en el medi ambient aquàtic en concentracions de fins a 0.1 mg L-1. L’acesulfam i la sucralosa es van trobar en concentracions més altes , 1.13 g L- 1 i 1.71 g L- 1, respectivament .