Identificador: TFG:1339
Autors: Beltran Biosca, Ferran
Resum:
Els polímers són macromolècules orgàniques d’elevat pes molecular i amb unes propietats químiques i físiques de gran interès en l’actualitat. En la vida diària de qualsevol persona hi són presents. Per exemple, aquests materials s’utilitzen en la fabricació de cotxes i avions, en la construcció de cases i edificis, en la indústria tèxtil per al disseny de roba o en altres aplicacions més sofisticades, com la medicina i l’electrònica. Tot i la seva importància, cal millorar la producció de polímers perquè no és respectuosa amb el medi ambient. La majoria d’aquests compostos deriven de recursos no renovables com el petroli i, per tant, la seva producció afavoreix l’escalfament global del planeta. Per aquest motiu, les investigacions més recents relacionades amb la síntesi de nous polímers, s’han basat amb els 12 principis de la Química verda. Aquest treball està basat en l’aplicació dels principis de la Química verda a la Química de polímers. Més concretament, l’objectiu principal és augmentar la degradabilitat d’un polímer d’origen natural que sigui d’interès comercial. Tenint en compte aquests dos aspectes, la recerca està basada en la polilactida (PLA), un dels biopolímers més produïts a escala industrial i amb una degradabilitat dels seus grups èsters relativament baixa. En una primera etapa se sintetitza un monòmer d’origen natural que presenta grups funcionals més fàcils de degradar respecte als grups èsters de la PLA. El monòmer escollit és la 2-hexil-1,3-dioxolan-4-ona (DOX), un compost derivat de l’oli de ricí i amb un grup acetal en la seva estructura química. En una segona etapa, es pretén copolimeritzar el DOX amb la lactida (LA) amb la finalitat d’augmentar la degradabilitat del polímer final.
Repositori URV