Repositori URV

Data d'alta al repositori: 2017-12-29

Resum: Els polímers són macromolècules orgàniques d’elevat pes molecular i amb unes propietats químiques i físiques de gran interès en l’actualitat. En la vida diària de qualsevol persona hi són presents. Per exemple, aquests materials s’utilitzen en la fabricació de cotxes i avions, en la construcció de cases i edificis, en la indústria tèxtil per al disseny de roba o en altres aplicacions més sofisticades, com la medicina i l’electrònica. Tot i la seva importància, cal millorar la producció de polímers perquè no és respectuosa amb el medi ambient. La majoria d’aquests compostos deriven de recursos no renovables com el petroli i, per tant, la seva producció afavoreix l’escalfament global del planeta. Per aquest motiu, les investigacions més recents relacionades amb la síntesi de nous polímers, s’han basat amb els 12 principis de la Química verda. Aquest treball està basat en l’aplicació dels principis de la Química verda a la Química de polímers. Més concretament, l’objectiu principal és augmentar la degradabilitat d’un polímer d’origen natural que sigui d’interès comercial. Tenint en compte aquests dos aspectes, la recerca està basada en la polilactida (PLA), un dels biopolímers més produïts a escala industrial i amb una degradabilitat dels seus grups èsters relativament baixa. En una primera etapa se sintetitza un monòmer d’origen natural que presenta grups funcionals més fàcils de degradar respecte als grups èsters de la PLA. El monòmer escollit és la 2-hexil-1,3-dioxolan-4-ona (DOX), un compost derivat de l’oli de ricí i amb un grup acetal en la seva estructura química. En una segona etapa, es pretén copolimeritzar el DOX amb la lactida (LA) amb la finalitat d’augmentar la degradabilitat del polímer final. The polymers are organic macromolecules of high molecular weight and with chemical and physical properties of great interest in the present. In the daily life of any person are present. For example, these materials are used in the manufacture of cars and airplanes, in the construction of houses and buildings, in the textile industry for clothes design or in other more sophisticated applications such as Medicine and electronics. Despite their importance, we must improve the polymers production because it is not respectful with the environment. Most of these compounds are derived from non-renewable resources such as oil production therefore their production favors the global warming.For this reason, the latest research related to the new polymers synthesis have been based on the 12 principles of green chemistry. This work is based on the application of the principles of Green Chemistry to polymers chemistry. More concretely, the main objective is to Increase the degradability of a naturally occurring polymer with commercial interest. Taking into account these two aspects, research is based on polylactide (PLA), one of the biopolymers more produced on an industrial scale and with a relatively low degradability of its ester group. In one first stage, a natural origin monomer that has functional groups with easier degradability is synthesized respect esters groups of PLA. The chosen monomer is 2-hexyl-1,3-dioxolan-4-one (DOX), a compound derived from castor oil and with an acetyl group in its chemical structure. In the second stage, it is intended to copolymerize the DOX with the lactide (LA) in order to increase the degradability of the final polymer. Los polímeros son macromoléculas orgánicas de elevado peso molecular y con unas propiedades químicas y físicas de gran interés en la actualidad. En la vida diaria de cualquier persona están presentes. Por ejemplo, estos materiales se utilizan en la fabricación de coches y aviones, en la construcción de casas y edificios, en la industria textil para el diseño de ropa o en otras aplicaciones más sofisticadas, como la medicina y la electrónica. A pesar de su importancia, hay que mejorar la producción de polímeros porque no es respetuosa con el medio ambiente. La mayoría de estos compuestos derivan de recursos no renovables como el petróleo y, por tanto, su producción favorece el calentamiento global del planeta. Por este motivo, las investigaciones más recientes relacionadas con la síntesis de nuevos polímeros, se han basado con los 12 principios de la Química verde. Este trabajo está basado en la aplicación de los principios de la Química verde a la Química de polímeros. Más concretamente, el principal objetivo es aumentar la degradabilidad de un polímero de origen natural que sea de interés comercial. Teniendo en cuenta estos dos aspectos, la investigación está basada en la polilactida (PLA), uno de los biopolímeros más producidos a escala industrial y con una degradabilidad de sus grupos ésteres relativamente baja. En una primera etapa, se sintetiza un monómero de origen natural que presenta grupos funcionales más fáciles de degradar con respeto a los grupos ésteres de la PLA. El monómero escogido es la 2-hexilo-1,3-dioxolan-4-ona (DOX), un compuesto derivado del aceite de ricino y con un grupo acetal en su estructura química. En una segunda etapa, se pretende copolimerizar el DOX con la lactida (LA) con el fin de aumentar la degradabilidad del polímero final.

Matèria: Química

Idioma: Català

Àrees temàtiques: Química Chemistry Química

Departament: Química Analítica i Química Orgànica

Estudiant: Beltran Biosca, Ferran

Curs acadèmic: 2016-2017

Títol en diferents idiomes: Síntesi de poliesteracetals degradables a partir de l'oli de ricí Synthesis of degradable poliesteracetals from castor oil Síntesi de poliesteracetales degradables a partir del aceite de ricino

Data de la defensa del treball: 2017-06-22

Paraules clau: Química verda, biopolímers i polimerització per apertura d'anell Green chemistry, biopolymers and ring-opening polymerization Química verde, biopolímeros y polimerización por apertura de anillo

Confidencialitat: No

Crèdits del TFG: 12

Títol en la llengua original: Síntesi de poliesteracetals degradables a partir de l'oli de ricí

Director del projecte: Galià Clua, Marina

Ensenyament(s): Química

Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)