Identificador: TFG:1366
Autors: Petrus Pérez, Enric
Resum:
Aquest treball té com a primer objectiu descriure el mecanisme de la reacció fotoquímica entre el nitrat d’uranil, UO2(NO3)2·2H2O, i piridina per formar hidrogen i peròxid d’uranil, [UO2(NO3)(Py)2]2O2. Cal destacar que aquesta reacció té un gran interès ja que el reactiu emprat és un residu nuclear que actualment no té cap altra aplicació. D’altra banda, el segon objectiu d’aquest treball consisteix en aprofundir en el coneixement de l’especiació dels compostos d’uranil. Per tal de dur a terme aquesta tasca, s’ha fet ús del model experimental proposat pel Prof. Serezhkin. Així mateix, s’ha desenvolupat una base física per aquest model empíric a partir d’un mètode de població anomenat Mayer. En primer lloc, s’ha demostrat que la irradiació del nitrat d’uranil pot provocar una reacció de ionització. De fet, aquesta reacció és molt important ja que generaria una vacant de coordinació necessària per tal de formar el peròxid d’uranil. Així mateix, segons els resultats obtinguts a partir del perfil d’energia del mecanisme, es tractaria d’una reacció endotèrmica. Aquest fet és coherent ja que es tracta d’una reacció fotoquímica i per tant sense fotons la reacció no tindria lloc. No obstant, s’ha de reconèixer que el mecanisme proposat no representa adequadament les dades experimentals. En concret, l’energia d’un dels intermedis, [UO2(NO3)(OH)(H2O)], és massa baixa fet que comportaria que el mecanisme de reacció no portés a productes. En segon lloc, s’ha observat que el model del Prof. Serezhkin i els càlculs de DFT prediuen l’estabilitat dels compostos d’uranil de la mateixa forma. Així doncs, s’ha desenvolupat una nova base física per al model experimental a fi de reproduir els valors d’energia dels lligands (EL) que utilitza el model empíric. Per tal de calcular l’aportació electrònica dels lligands es va utilitzar el mètode poblacional de Mayer que va resultar reproduir satisfactòriament els valors empírics.
Repositori URV