Treballs Fi de Grau> Filologies Romàniques

Protagonistas femeninas en el teatro español del siglo XVIII: una representación de la realidad según Tomás de Iriarte y Leandro Fernández de Moratín

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:1540
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1540
  • Autors:

    Fajardo García, Elisabet
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2018-04-16
    Resum: Este trabajo trata sobre los personajes femeninos de algunas de las obras de Tomás de Iriarte y de Leandro Fernández de Moratín, los dramaturgos más representativos del siglo XVIII español. Para la elaboración del trabajo he escogido las obras El señorito mimado y La señorita malcriada de Iriarte porque en ellas se plantean ciertas cuestiones sobre la educación del siglo XVIII, y La comedia nueva y El sí de las niñas de Moratín porque en la primera se propone la reforma del teatro y en la segunda se presenta el problema de los matrimonios desiguales. Por lo que se analiza a lo largo del trabajo, se puede concluir que Iriarte y Moratín son dramaturgos renovadores porque plasman personajes, situaciones y problemas contemporáneos con un objetivo edificante. Iriarte escribe El señorito mimado y La señorita malcriada para dar una lección moral a los jóvenes rebeldes de la época: hacerles ver que la marcialidad era perjudicial y que debían aspirar a ser hombres y mujeres de bien. Moratín, con La comedia nueva, expone el ideal ilustrado de mujer, que estaba representado por la mujer doméstica, cuyo lugar más adecuado era en la época su casa; y con El sí de las niñas, mediante la figura de don Diego, muestra que el problema de los casamientos desiguales podía solucionarse gracias a la razón, pues el anciano, aunque al principio quiere casarse con doña Francisca, olvida su egoísmo y acepta la unión de la joven con don Carlos. Como conclusión, la política de espectáculos ilustrada, aunque no transformó el panorama teatral, tuvo buenos efectos: se purificó el estilo, se usaba la prosa, las ideas eran más ilustradas. Pero la creación literaria, a pesar del éxito de El sí de las niñas, no consiguió conectar con el público, que siguió asistiendo a los corrales de comedias a ver representaciones de tradición barroca: las enseñanzas no se tenían en cuenta con la abundancia de obras lacrimosas y fantásticas, y el plan de reforma de Moratín acabó en rotundo fracaso. This study deals about the females characters of some works from Tomás de Iriarte and Leandro Fernández de Moratín, the most representative dramatists of the eighteenth Spanish century. For the elaboration of the study, I have chosen El señorito mimado and La señorita malcriada from Tomás de Iriarte because in them appear certain issues about the education of the eighteenth century, and La comedia nueva and El sí de las niñas from Moratín because the first proposes the theatre reform and the second presents the problem of unequal marriages. For all what is said over the study, we can conclude that Iriarte and Moratín are renovators dramatists because they configure characters, situations and contemporary problems with an edifying objective. Iriarte writes El señorito mimado and La señorita malcriada for give a moral lesson to Young rebels of the time: let them see that the temperament was harmful and that they should aspire to be men and women of good. Moratín, with La comedia nueva, exposes the Enlightenment ideal woman, that it was represented by the domestic woman, whose most appropriate place was in the time her home; and with El sí de las niñas, by the figure of Diego, he shows that the problem of unequal marriages could be solved through reason, since the old man, although he wants to marry with Francisca, at the end he forget his selfishness and he accepts the union of the young with Carlos. In conclusion, the shows enlightened policy, although it did not transform the theatre scene, it has good effects: the style was purified, the prose was used, the ideas were more enlightened. But literary creation, despite the success of the El sí de las niñas, did not manage to connect with the public, that continued attend at comedy theatres to see performances of baroque tradition: the teachings went unnoticed by the abundance of lachrymose and fantastic works, and the Moratín’s reform plan ended in resounding failure Aquest treball tracta sobre els personatges femenins d’algunes de les obres de Tomás de Iriarte i de Leandro Fernández de Moratín, els dramaturgs més representatius del segle XVIII espanyol. Per a l’elaboració del treball he escollit les obres El señorito mimado i La señorita malcriada d’Iriarte perquè en elles es plantegen certes qüestions sobre l’educació del segle XVIII, i La comedia nueva i El sí de las niñas de Moratín perquè en la primera es proposa la reforma del teatre i en la segona es presenta el problema dels matrimonis desiguals. Per tot el que s’analitza al treball, es pot concloure que Iriarte i Moratín són dramaturgs renovadors perquè plasmen personatges, situacions i problemes contemporanis amb un objectiu edificant. Iriarte escriu El señorito mimado i La señorita malcriada per tal de donar una lliçó moral als joves rebels de l’època: fer-les veure que la marcialitat era perjudicial i que havien d’aspirar a ser homes i dones de bé. Moratín, amb La comedia nueva, exposa l’ideal il·lustrat de dona, que estava representat por la dona domèstica, el lloc més adequat de la qual era a l’època la seva casa; i amb El sí de las niñas, mitjançant la figura de don Diego, mostra que el problema dels casaments desiguals podia solucionar-se gràcies a la raó, doncs l’ancià, encara que al principi vol casar-se amb la Francisca, oblida el seu egoisme i accepta la unió de la jove amb el Carlos. Com a conclusió, la política d’espectacles il·lustrada, encara que no va transformar el panorama teatral, va tenir bons efectes: es va purificar l’estil, s’emprava la prosa, les idees eren més il·lustrades. Però la creació literària, malgrat l’èxit de El sí de las niñas, no va aconseguir connectar amb el públic, que va continuar assistint als corrals de comèdies a veure representacions de tradició barroca: l’ensenyança passava desapercebuda amb l’abundància d’obres llagrimoses i fantàstiques, i el pla de reforma de Moratín va acabar en rotund fracàs.
    Matèria: Teatre castellà- S. XIX- Crítica i interpretació
    Idioma: Castellà
    Àrees temàtiques: Filología Philology Filologia
    Departament: Filologies Romàniques
    Estudiant: Fajardo García, Elisabet
    Curs acadèmic: 2015-2016
    Títol en diferents idiomes: Protagonistas femeninas en el teatro español del siglo XVIII: una representación de la realidad según Tomás de Iriarte y Leandro Fernández de Moratín Female protagonists in the eighteenth Spanish theatre: a representation of reality according Tomás de Iriarte and Leandro Fernández de Moratín Protagonistes femenines al teatre espanyol del segle XVIII: una representació de la realitat segons Tomás de Iriarte i Leandro Fernández de Moratín
    Data de la defensa del treball: 2016-06-21
    Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess
    Paraules clau: Iriarte, Moratín, mujer Iriarte, Moratín, woman Iriarte, Moratín, dona
    Confidencialitat: No
    Títol en la llengua original: Protagonistas femeninas en el teatro español del siglo XVIII: una representación de la realidad según Tomás de Iriarte y Leandro Fernández de Moratín
    Director del projecte: Gimeno Puyol, Mª Dolores
    Ensenyament(s): Llengua i Literatura Hispàniques
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Filología
    Philology
    Filologia
    Teatre castellà- S. XIX- Crítica i interpretació
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar