Treballs Fi de Grau> Filologies Romàniques

¿Es correcto el doblete de género para la visibilización de la mujer en la lengua?

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:1546
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1546
  • Autors:

    Villares Amador, Laia
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2018-04-24
    Resum: El treball sobre el funcionament del doblet de gènere d'Ignacio Roca (2009) anomenat «Totes les basques són bascos i molts bascos també basques» i les posteriors declaracions d'Ignacio Bosque (2012) en «Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona», sobre la incorrecció del doblet, van establir el germen d'un debat que, no només va influir en els lingüistes i es va introduir en les revistes especialitzades de filologia sinó que també es va establir a la premsa, a la política i a la cultura espanyoles. Aquest treball tracta les diferents postures que es van formar al voltant del element gramatical de gènere i el sexisme lingüístic. El plantejament d'unes tesis extremistes que es van polaritzar en la postura acadèmica del rebuig del doblet, per ser el masculí genèric inclusiu de tots dos sexes, i en la vessant contrària que dóna suport a la creació i l'ús d'aquest recurs, perquè amb ell es fa visible a la dona en la llengua i es combat el sexisme que pot donar-se en l'actuació o en la competència del parlant. Per això, els objectius principals s'han resumit en veure qui atorga el suport o el rebuig d'un element discursiu com el doblet que té una funcionalitat específica per combatre el sexisme lingüístic; analitzar el doblet com desdoblament de gènere per determinar si és correcte i si cal; i si es pot aplicar a la llengua natural o artificial. A més, s'intentarà establir si amb la llengua es pot excloure la dona de la representació lingüística i, per tant, si el canvi lingüístic amb la creació de femenins ajuda a canviar la mentalitat del parlant. I, finalment, donar la meva opinió al respecte tenint en compte totes les qüestions analitzades anteriorment. The document of the operation of the gender doublet of Ignacio Roca (2009) called «All Basque are Basques and many Basques also Basque» and the subsequent statements by Ignacio Bosque (2012) in «Linguistic sexism and visibility of women» on the incorrectness of the doublet, established the germ of a debate not only influenced linguists and placed in specialized philology magazines but also established in the press, in politics and in the Spanish culture. This paper deals with the different positions that formed around the grammatical gender element and linguistic sexism. The approach of some extremist thesis is polarized in the academic position of rejection of the doublet, because the generic male inclusive both sexes, and the opposite side that supports the creation and use of this resource, because it is made visible to the Women in the language and combat the sexism that can occur in the performance or competence of the speaker. Therefore, the main objectives are summarized in see who provide support or rejection of a discursive element as the doublet having a specific functionality to combat linguistic sexism; analyze the gender as doublet to determine if it is correct or necessary; and if it can be applied to natural or artificial language. In addition, we will try to establish whether the language can exclude women of linguistic representation and, therefore, if the language change with the creation of feminine words helps to change the mentality of the speaker. And finally, give my opinion on the matter taking into account all issues discussed above. El trabajo sobre el funcionamiento del doblete de género de Ignacio Roca (2009) llamado «Todas las vascas son vascos y muchos vascos también vascas» y las posteriores declaraciones de Ignacio Bosque (2012) en «Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer», sobre la incorrección del doblete, establecieron el germen de un debate que, no solo influyó en los lingüistas y se introdujo en las revistas especializadas de filología sino que también se estableció en la prensa, en la política y en la cultura españolas. Este trabajo trata las diferentes posturas que se formaron en torno al elemento gramatical de género y el sexismo lingüístico. El planteamiento de unas tesis extremistas que se polarizaron en la postura académica del rechazo del doblete, por ser el masculino genérico inclusivo de ambos sexos, y la vertiente contraria que apoya la creación y el uso de este recurso, porque con él se visibiliza a la mujer en la lengua y se combate el sexismo que puede darse en la actuación o en la competencia del hablante. Por ello, los objetivos principales se han resumido en ver quienes otorgan el apoyo o el rechazo de un elemento discursivo como el doblete que tiene una funcionabilidad específica para combatir el sexismo lingüístico; analizar el doblete como desdoblamiento de género para determinar si es correcto y si es necesario; y si se puede aplicar a la lengua natural o artificial. Además, se intentará establecer si con la lengua se puede excluir a la mujer de la representación lingüística y, por lo tanto, si el cambio lingüístico con la creación de femeninos ayuda a cambiar la mentalidad del hablante. Y, por último, dar mi opinión al respecto teniendo en cuenta todas las cuestiones analizadas anteriormente.
    Matèria: Sexisme en el llenguatge
    Idioma: Castellà
    Àrees temàtiques: Filologia Philology Filología
    Departament: Filologies Romàniques
    Estudiant: Villares Amador, Laia
    Curs acadèmic: 2014-2015
    Títol en diferents idiomes: És correcte el doblet de gènere per a la visibilització de la dona a la llengua? Is it right the gender doublet for the visibility of the women in the language? ¿Es correcto el doblete de género para la visibilización de la mujer en la lengua?
    Data de la defensa del treball: 2015-06-23
    Paraules clau: doblet, gènere gramatical, sexisme lingüístic doublet, grammatical gender, linguistic sexism doblete, género gramatical, sexismo lingüístico
    Confidencialitat: No
    Títol en la llengua original: ¿Es correcto el doblete de género para la visibilización de la mujer en la lengua?
    Director del projecte: Bargalló Escrivà, Maria
    Ensenyament(s): Llengua i Literatura Hispàniques
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Filologia
    Philology
    Filología
    Sexisme en el llenguatge
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar