És correcte el doblet de gènere per a la visibilització de la dona a la llengua?

Identificador:  TFG:1546

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1546

Autors:  Villares Amador, Laia

Resum:
El treball sobre el funcionament del doblet de gènere d'Ignacio Roca (2009) anomenat «Totes les basques són bascos i molts bascos també basques» i les posteriors declaracions d'Ignacio Bosque (2012) en «Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona», sobre la incorrecció del doblet, van establir el germen d'un debat que, no només va influir en els lingüistes i es va introduir en les revistes especialitzades de filologia sinó que també es va establir a la premsa, a la política i a la cultura espanyoles. Aquest treball tracta les diferents postures que es van formar al voltant del element gramatical de gènere i el sexisme lingüístic. El plantejament d'unes tesis extremistes que es van polaritzar en la postura acadèmica del rebuig del doblet, per ser el masculí genèric inclusiu de tots dos sexes, i en la vessant contrària que dóna suport a la creació i l'ús d'aquest recurs, perquè amb ell es fa visible a la dona en la llengua i es combat el sexisme que pot donar-se en l'actuació o en la competència del parlant. Per això, els objectius principals s'han resumit en veure qui atorga el suport o el rebuig d'un element discursiu com el doblet que té una funcionalitat específica per combatre el sexisme lingüístic; analitzar el doblet com desdoblament de gènere per determinar si és correcte i si cal; i si es pot aplicar a la llengua natural o artificial. A més, s'intentarà establir si amb la llengua es pot excloure la dona de la representació lingüística i, per tant, si el canvi lingüístic amb la creació de femenins ajuda a canviar la mentalitat del parlant. I, finalment, donar la meva opinió al respecte tenint en compte totes les qüestions analitzades anteriorment.