Identificador: TFG:1547
Autors: Sánchez Nieto, Raquel
Resum:
La classificació proposada per Tesnière el 1959 va comportar un interès més gran per la realització d’estudis comparatius entre verbs de manera de moure’s i verbs de desplaçament, tant de la llengua espanyola com d’altres llengües no romàniques, com l’alemany o l’anglès. Mitjançant aquestes anàlisis, els lingüistes pretenien comprendre millor el seu comportament lingüístic i definir llurs característiques sintàctico-semàntiques. No obstant això, cal assenyalar que els lingüistes han incidit molt més en l’anàlisi de verbs de manera de moure’s que en la de verbs de desplaçament. També cal dir que, generalment, s’ha pres una perspectiva més lèxico-cognitiva que sintàctica per tal de justificar les característiques lingüístiques d’aquests verbs. Així doncs, aquest treball neix amb l’objectiu d’analitzar i justificar el comportament lingüístic de vuit verbs de desplaçament de la llengua espanyola, tenint en compte que el comportament lingüístic d’un verb es defineix a través d’una interfície lèxico-sintàctica. En ell s’hi observa la trajectòria implícita en els predicats verbals, es comenten les restriccions sintàctiques presents en cadascun dels vuit verbs i també s’analitzen llurs característiques aspectuals per tal de tenir una visió general de les regulacions lèxico-sintàctiques subjacents en aquests verbs de desplaçament. D’aquesta manera, es pot observar que les restriccions preposicionals deriven, en part, de la informació implícita en el predicat. No obstant, la combinació d’altres elements sintàctics i semàntics també és determinant per completar el caràcter lingüístic del verb, i aquest és un fet que passa desapercebut per molts nadius i estudiants de la llengua espanyola.
Repositori URV