Identificador: TFG:161
Autors: Pérez López, Vanessa
Resum:
El present treball té com a objectiu analitzar el marc legal de la figura del testimoni protegit, estudiant les necessitats de protecció d’aquest subjecte i relacionant aquestes necessitats amb l’eficàcia de les mesures legislatives adoptades. D’aquesta forma, s’intentarà fer una valoració de l’efectivitat de la Llei Orgànica 19/1994 de 23 de desembre de protecció de testimonis i pèrits en causes criminals. Per a tal finalitat, és necessari realitzar una anàlisi que permeti delimitar el concepte de «testimoni», aclarint quins subjectes poden incloure’s en el mateix i quines són les mesures de protecció que se’ls hi apliquen per a garantir la seva seguretat i incolumitat. En aquesta línia, s’ha considerat fer menció especial a la figura del confident, en tant que possible subjecte susceptible d’empara legal però que en cap cas ha sigut tingut en compte per la doctrina ni la jurisprudència com a subjecte a qui dispensar la protecció que contempla la LO 19/1994. El marc teòric que s’ha desenvolupat sobre el confident ha sigut fruit d’un estudi empíric realitzat a través d’entrevistes a agents de diferents cossos policials. A banda d’aquesta anàlisis de l’àmbit subjectiu de la Llei, al llarg del present treball s’ha abordat l’anàlisi de les mesures de protecció existents a la legislació espanyola per víctimes i testimonis, diferenciant la fase processal en la qual s’adopten i el tipus de mesura adequada a al cada cas en concret. Per dur a terme això, s’han analitzat els àmbits d’aplicació de la LO 19/1994 i s’ha realitzat un estudi jurisprudencial sobre el tema referit. Pel que fa a l’eficàcia de la Llei, cap dir que l’objectiu de la mateixa de salvaguardar a aquests subjectes no es compleix, cosa que suposa que la LO 10/1994 pugui qualificar-se de deficient i obsoleta.