Inducció de la resposta del sistema immunitari a través de l'activació de cèl·lules presentadores d'antigen mitjançant aptàmers conjugats

Identificador:  TFG:1615

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1615

Autors:  Gil Pitarch, Clàudia

Resum:
En aquest estudi, es va investigar la unió d'aptàmers conjugats amb un pèptid antigènic a cèl·lules dendrítiques (DC) per induir la seva activació de manera directa. En conseqüència, les cèl·lules T i altres tipus de cèl·lules efectores del sistema immunitari també s'activarien a causa de la unió amb les DC activades. L'objectiu d'aquest estudi era validar l'aptàmer D#7, que ja havia estat provat en altres estudis (Silvana Haβel, 2016). Això vol dir que els DC s'han d'avaluar amb i sense l'aptàmer (conjugat i no conjugat) per saber si els DC s'estaven activant correctament i descartar que no s'estaven produint enllaços inespecífics. També es volia determinar si els aptàmers FN#9, FN#12, FN#14, FN#15 i FN#20 es podrien utilitzar com a molècules d'unió específiques per al desenvolupament d'immunoteràpies contra diverses malalties, per exemple, contra el càncer. Aquests aptàmers es van provar en dues línies cel·lulars: cèl·lules THP1 i J774A1, que són monòcits humans i macròfags de ratolins, respectivament, i en dues condicions diferents (amb tampó d'unió o medi cel·lular). En la validació D#7, es van analitzar 5 receptors cel·lulars diferents (CD40, CD86, MHC-I, MHC-II i CD80) per determinar si estaven regulats a l'alça o a la baixa quan els DC eren activats per LPS (lipopolisacàrids) o MHC- pèptid I ​​(complex major d'histocompatibilitat) mitjançant l'ús d'anticossos conjugats amb un fluoròfor. La unió dels aptàmers i els anticossos es va provar amb citometria de flux. La validació de l'aptàmer D#7 no es va completar perquè la unió de l'aptàmer no era reproduïble i només hi havia un receptor cel·lular que estava regulat (CD40) quan els DC van ser activats pel pèptid LPS o MHC-I. En conseqüència, l'experiment no es va poder continuar per la incoherència dels resultats obtinguts. Pel que fa a les proves dels aptàmers FN#9, FN#12, FN#14, FN#15 i FN#20, es va observar que els aptàmers FN#9 i FN#12 es van unir a les cèl·lules THP1 i J774A1 en ambdues condicions. FN#20 també es va unir a les cèl·lules J774A1. Encara que, en el cas del medi cel·lular, la fluorescència de l'aptàmer era més intensa, per tant, probablement, més quantitat d'aptàmer unit.1700.