Funcionalització d'elèctrodes serigrafiars d'or per al desenvolupament de biosensors electroquímics

Identificador:  TFG:1631

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1631

Autors:  Pérez Mora, David

Resum:
La distròfia muscular miotònica és una malaltia que causa debilitament muscular progressiu i dificultat per relaxar el múscul quan està contret. Les persones que la pateixen presenten nivells anormalment elevats de IL-6 i TNF-α. La detecció d'aquestes citocines podria suposar un avenç per al desenvolupament de tractaments preventius per a aquests pacients. Aquest treball té com a objectiu desenvolupar un sistema immunosensor de transducció electroquímica per a la detecció d'aquestes citocines en mostres de múscul esquelètic. Es descriuen els diferents passos d'optimització per desenvolupar aquest immunosensor, el qual es basa en l'ús d'elèctrodes serigrafiats d'or. El principi d'aquest és l'elevada afinitat que presenten aquestes immunoglobulines pel corresponent antigen. La construcció de l'immunoassaig consta d'una monocapa autoacoblada o SAM, la immobilització de l'anticòs mitjançant un pas previ d'activació, el reconeixement de l'analit o l'antigen a detectar, l'addició d'un segon anticòs antiantigen biotinilat i, finalment, l'addició del bioconjugat estreptavidina peroxidasa de rave picant (SAv-HRP), enzim que produeix el senyal gràcies a l'addició del substrat corresponent. Diversos dissenys experimentals van ser desenvolupats amb la finalitat d'optimitzar els diferents paràmetres de la construcció de l'immunoassaig, a més del pretractament dels elèctrodes i el bloqueig després de la immobilització de l'anticòs, per eliminar possibles interaccions no específiques. El millor mètode per pretratar els elèctrodes d'or va ser l'UV/O3 cleaner durant 15 minuts. Pel que fa a la pròpia construcció de l'immunoassaig, la configuració de la SAM i del bloqueig que va donar millors resultats va ser mitjançant l'ús del DTSSP 5 mM com a SAM i l'ús de BSA 1%, respectivament. D'altra banda, els resultats van mostrar que les unions inespecífiques eren produïdes principalment per l'anticòs biotinilat, amb una petita contribució per part del bioconjugat SAv-HRP.