El paper de mTOR en la progressió de la malaltia del fetge gras no alcohòlic

Identificador:  TFG:1632

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1632

Autors:  Martínez Esteve, Elia

Resum:
En els darrers anys hi ha hagut un increment en la incidència de l'obesitat i les seves comorbiditats associades, com és el cas de la NAFLD. Aquesta patologia inclou un espectre de dany hepàtic, que inclou l'esteatosi i l'esteatohepatitis, i fins i tot arriba a desencadenar la cirrosi hepàtica o l'hepatocarcinoma. La NAFLD, a més, és una patologia metabòlica, per la qual cosa tant el metabolisme energètic com la disfunció mitocondrial tenen un paper crucial en el seu desenvolupament. Per aquest motiu, el nostre objectiu va ser avaluar el paper de mTOR a la progressió de la NAFLD i la seva relació amb el metabolisme energètic i l'autofàgia. En la realització de l'estudi van ser avaluats els paràmetres clínics, bioquímics i histològics d'una població d'estudi formada per 270 pacients d'obesitat classe III. Es va classificar els pacients segons la progressió de NAFLD que presentaven per fer una comparació entre els perfils d'expressió d'AMPK, mTORC1 i alguns components de la maquinària d'autofàgia mitjançant Western Blot. També es va comparar l'estat dels mitocondris hepàtics mitjançant microscòpia electrònica de transmissió (TEM). Es van observar diferències significatives a l'estat del fetge i als paràmetres bioquímics entre els pacients de NAFL i els de NASH. A més, els pacients de NASH van mostrar una activació menor d'AMPK i un increment en l'activació de mTORC1. Per tant, el procés d'autofàgia es trobava significativament reduït en els pacients de NASH respecte dels de NAFL. En conclusió, s'ha establert que la disfunció mitocondrial i la reducció del procés d'autofàgia associades a l'esteatosi hepàtica tenen un paper fonamental en la progressió de la NAFLD cap a NASH.