Aplicació de les corrents galvàniques en punt gallets miofascials

Identificador:  TFG:1795

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1795

Autors:  Riera Sureda, Joan

Resum:
L'aplicació de corrents galvànics (CG) és cada vegada més usual en l'àmbit de la fisioteràpia produint efectes electroquímics i electrofísics al cos humà demostrant eficàcia en patologies tendinoses. L'objectiu principal d'aquest estudi ha estat estudiar els efectes d'un tractament amb CG en un teixit muscular patològic i avaluar si aquesta tècnica produïa algun tipus de dany al teixit. Aquest estudi es va realitzar a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. Es van fer servir ratolins adults sans, experimentant el gastrocnemi in vivo i el Levator Auris Longus (LAL) ex vivo. Es va anestesiar el ratolí amb tribromoetanol (TBE) i se li va subministrar neostigmina (NTG) fins a veure signes colinèrgics. A continuació es van aplicar les CG als músculs amb agulles 0.30x30mm al costat del dispositiu Physio Invasiva Prim (protocol “EPI“). De les agulles estudiem els elements Ferro, Crom i Níquel pretractament i posttractament amb el microscopi electrònic d'escombrada. També es va fer la tècnica blava de metilè. Tots dos experiments van ser per assegurar-nos que el tractament no produís cap dany al teixit. Els paràmetres utilitzats a les CG van ser iguals per a tots dos músculs; sent I=3mA, t=3“, 3 repeticions en total i 1 minut de repòs entre aplicacions. Per veure l'efecte del tractament es van fer un registre electrofisiològic al LAL després de 3 i 24 hores per analitzar els mEPPs i el potencial de membrana. També es va fer un registre electromiogràfic després de 3 i 24 hores, inserint una agulla monopolar al gastrocnemi per trobar soroll de placa. Els resultats van demostrar que el tractament no fa malbé el teixit a més de produir una disminució d'àrees amb soroll de placa i una normalització dels paràmetres estudiats a l'electrofisiologia. Podem dir que les CG són eficaces en teixits musculars patològics.