Valoració de l'efecte dels estiraments estàtics sobre la força dels músculs quàdriceps i isquiotibials: estudi pilot

Identificador:  TFG:1797

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1797

Autors:  Anguera Panisello, Jordi

Resum:
Introducció: molts esportistes realitzen estiraments abans de practicar activitat física tot i que s’estan posant en dubte els seus efectes. Si bé està demostrat que l’estirament augmenta l’amplitud de moviment (ADM) i prepara la musculatura, existeix controvèrsia en la relació dels estiraments i la força. Objectius: Valorar l’efecte dels estiraments estàtics passius sobre la força dels músculs quàdriceps i isquiotibials. Material i mètodes: es va realitzar un assaig clínic creuat amb una assignació aleatòria dels participants (n=10), que complien els criteris d’inclusió, a un dels dos grups establerts (A i B). Es van realitzar tres sessions: una de familiarització amb l’aparell isocinètic i dos de tractament (T1 i T2), on es realitzava un escalfament i una valoració isocinètica. En el T2 a més es realitzaven estiraments de quàdriceps i isquiotibials previs a la valoració. Les principals variables de valoració isocinètica de l’estudi van ser el Pic Torque (PT), el Treball Total (TT) i la Potència Mitja (PM), realitzades a dues velocitats (60º/SEG i 180º/SEG) pels moviments de Flexió i Extensió de genoll. Resultats: en els resultats globals i per sexe no es van trobar diferències estadísticament significatives en les tres variables isocinètiques entre els dos tractaments, en cap dels dos moviments ni velocitats. Comparant grups, es van trobar diferències estadísticament significatives en el grup B en la variable PT, en el moviment d’extensió a les dues velocitats i en el moviment de flexió a la velocitat de 60º/SEG. Es va observar que els valors de les variables tendien a ser més alts en la última sessió. Conclusions: els estiraments estàtics passius dels músculs quàdriceps i isquiotibials aplicats en l’estudi no influeixen en la força generada a posteriori per aquests dos músculs. Hi ha una tendència a generar més força muscular en quant més valoracions isocinètiques ha realitzat el pacient.