Viure l'experiència d'una donació

Identificador:  TFG:1849

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1849

Autors:  Lleonart Ruiz, Alicia

Resum:
Justificació: Avui dia, i des de fa vint-i-sis anys, Espanya encapçala les llistes mundials tant de donació com de trasplantaments per milió de població; no obstant, l’espera per l’obtenció de l’òrgan idoni és, en molts casos, causa de mortalitat per a les persones que el necessiten. Això es tradueix en la necessitat d’una adequada proporció d’educació sanitària en relació a aquesta temàtica de cara a la població i la contínua formació dels professionals sanitaris. Objectiu: Explorar la vivència del procés de la donació i el trasplantament des de la perspectiva del receptor, familiar i professional d’infermeria, amb la fi de visualitzar les necessitats precisades per cadascun d’ells. Metodologia: Es tracta d’un estudi qualitatiu per al qual hem realitzat tres entrevistes semiestructurades sent un professional d’infermeria, un familiar i un receptor els triats pel desenvolupament de la nostra investigació. En cap moment, s’ha tingut en compte l’estricta especialitat de l’òrgan en sí mateix, doncs el que ens interessava era l’experiència de la mateixa persona. Resultats: La necessitat del trasplantament sorgeix de la deficient funcionalitat orgànica que pateix la persona, sent, en alguns casos, de caràcter vital. Tot i així, en moltes ocasions, la detecció d’aquestes alteracions no es dóna fins que la malaltia es troba en etapes avançades donada la inespecificitat de la simptomatologia associada. Conclusió: Tant receptor, com familiar i professional d’infermeria, coincideixen en els beneficis del trasplantament i els canvis positius respecte a la qualitat de vida, pel que afirmen que val la pena passar per totes les situacions sofrides per aconseguir finalment l’òrgan necessari. No obstant, trobem que, durant el procés, poden tindre lloc algunes complicacions que varien segons el tipus d’òrgan i la fase en la qual es troba (llista d’espera, postoperatori immediat, complicacions a llarg termini, etc. ) pel que l’abordatge multidisciplinar i holístic de la persona resulta imprescindible.