Abordatge primari i secundari dels factors de risc de ictus

Identificador:  TFG:2061

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2061

Autors:  Campayo García, Carolina

Resum:
Introducció: L'ictus és una causa molt freqüent de morbiditat i hospitalització en la societat, i és la causa principal de discapacitat i pèrdua d'autonomia. Hi ha estudis que sustenten la teoria que hi ha certs factors de risc cardiovascular (FRCV), que s'associen al risc de patir un ictus, d'aquí la importància de realitzar un bon control i seguiment. En canvi, a nivell de prevenció, sembla ser que les troballes no siguin tan satisfactòries, potser perquè la informació existent no se sustenta en estudis ben dissenyats, o bé perquè hi ha certes limitacions de seguiment d'aquelles persones amb risc cardiovascular. Objectiu: Examinar les estratègies de prevenció primària i secundària de l'ictus, identificant l'impacte que comporten en la població i l'abordatge emprat per part d'infermeria. Metodologia: S'ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura científica a través de les bases de dades PubMed, Scopus i IBECS, a més de recerca manual. Els criteris de selecció van incloure articles originals, d'accés complet, publicats en anglès, espanyol i català entre els anys 2014 i 2019 (ambdós inclosos). El criteri de qualitat aplicat va ser el nivell d'evidència del CEBM. Resultats: Hi va donar resultat a 15 articles distribuïts en la identificació d'estratègies de prevenció primària i àmbit prehospitalari, la identificació d'estratègies de prevenció secundària i la seva identificació amb l'impacte que suposen en la població, i l'abordatge d'infermeria. Conclusions: El bon control i seguiment dels FRCV en atenció primària mitjançant estratègies associades al control de la colesterolèmia, el pes, hàbit tabàquic, dieta, activitat física, hipertensió arterial i arítmies, redueix favorablement les probabilitats de patir un ictus. Aquestes intervencions de vegades no es vinculen a l'abordatge d'infermeria. Així doncs, la prevenció primària i secundària mitjançant una intervenció primerenca redueix significativament les probabilitats de patir un ictus i les seves recurrències. Mentre que la població no posseeix els suficients coneixements sobre l'ictus, per la qual cosa es planteja dissenyar noves estratègies més efectives, a més de l'apoderament per part dels pacients per poder dur a terme el compliment de les pràctiques preventives, donant més visibilitat a infermeria.