Identificador: TFG:2090
Autors: Cocinschi, Vlad Virgil
Resum:
"Introducció: Davant l'aparició creixent de complicacions en la curació de les ferides i el creixent nombre de resistències microbianes han sorgit nous mètodes de cura i mètodes tradicionals que estaven en desús, com és el cas de la mel en l'ús tòpic. El seu ús es remunta fa milers d'anys. Actualment el seu ús ha anat creixent novament i és un dels components de diferents tipus d'apòsits comercialitzats per la seva propietat antibacteriana. Objectius: L'objectiu principal del treball va ser descriure els beneficis terapèutics de la mel d'ús tòpic en ferides. Metodologia/ Resultats: La revisió es va realitzar mitjançant la recerca d'articles a les bases de dades: Cinhal, PubMed, Cuiden, Scopus i Scielo, essent finalment escollits 15 articles, amb un total de població analitzada de 892 persones. Entre la tipologia dels articles escollits hi ha, assaigs clínics, casos clínics i estudis observacionals. Conclusions: Segons la bibliografia revisad es pot afirmar que l'aplicació de mel a la cura de ferides ofereix propietats beneficioses per combatre noves resistències que apareixen sobre els mètodes tradicionals de cura. D'altra banda, l'efectivitat de la mel i l'ús de la Sulfazidina Argèntica en ferides no mostra diferències significatives en les taxes de curació; per tant, es pot afirmar que són igual de beneficioses a la pràctica. També es recolza la idea que la mel millora notablement la cicatrització de diferents tipus de ferides, proporcionant cicatrius amb millors propietats a la pell. Finalment, anomenar que les ferides que, segons la bibliografia, responen millor al tractament amb mel són: les cremades i les ferides quirúrgiques; sent les úlceres vasculars les que no mostren cap benefici."
Repositori URV