Localització subcel·lular de proteïna causant ceguera RD3 avaluada mitjançant un aproximament genètic

Identificador:  TFG:2119

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2119

Autors:  Soler Boronat, Alba

Resum:
La transducció de llum a un senyal elèctric en les cèl·lules fotoreceptores de la retina constitueix el primer pas en la visió. Les mutacions genètiques que causen defectes funcionals a aquest nivell condueixen a ceguesa. Les mutacions en RD3, una proteïna requerida per a l'estabilitat i el trànsit de la guanilat ciclasa retinal (RetGC) que sintetitza cGMP, la molècula de senyalització clau en la fototransducción, estan relacionades amb formes greus de ceguesa. Encara no està clar com les mutacions en RD3 comprometen la funció de la proteïna i la fisiologia de les cèl·lules fotoreceptores, el que porta a la degeneració de la retina. Els resultats controvertits de diferents laboratoris han fet de la localització subcel·lular de RD3 una pregunta clau no resolta. Aquí hem avaluat la localització subcel·lular de RD3 en bastons fent ratolins transgènics transitoris que expressen RD3.V5 en fotoreceptors de ratolins RD3, un model de ratolí de pèrdua de funció RD3 natural. Mitjançant l'ús d'anticossos contra el epítop V5, vam mostrar que RD3 es localitza principalment en el compartiment del segment intern dels bastons, i s'exclou en gran mesura del segment extern. És important destacar que la seva expressió restaura l'expressió normal de RetGC i el trànsit al segment extern. L'expressió de K87E/RD3.V5 transgènic, un mutant que condueix a la retinitis pigmentosa, revela que el RD3 mutant es distribueix com la proteïna control, però no rescata completament el trànsit de RetGC cap al segment extern. En les cèl·lules transfectades amb K87E / RD3.V5, un fracció de la pèrdua RetGC es localitza en els compartiments proximals de la cèl·lula. Per tant, concloem que la mutació causant de retinitis pigmentosa K87E condueix a un fenotip intermedi entre mutacions completes de pèrdua de funció vinculades a LCA12 i la proteïna de tipus salvatge en un context fisiològic. Els nostres resultats expliquen el fenotip lleu de la mutació K87E, vinculada a RP i no a LCA, en el moment que emfatitzen la toxicitat de la localització de RetGC en els compartiments proximals.