Neurobiologia de la conducta maternal. Aplicació d'un vector pel control farmacogenètic de neurones oxitocinèrgiques.

Identificador:  TFG:2120

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2120

Autors:  Amiguet Comins, Alejandra

Resum:
La neurobiologia de la maternitat permet entendre la conducta maternal, de gran importància per a la supervivència i el neurodesenvolupament de les cries. Les conductes socials, inclosa la maternal, estan controlades per un circuit conegut com a cervell socio-sexual on el nonapèptid oxitocina (OT) actua modulant-les. Al laboratori de Neuroanatomia Funcional investiguen la neuroendocrinologia de la conducta maternal en ratolins donat que mostren moltes similituds amb els humans. Per entendre el paper de l’OT en la conducta maternal, pretenem inhibir les cèl·lules oxitocinèrgiques (OTèrgiques) in vivo amb el vector víric AAV2/1-mOXT-hM4D(Gi)-mCherry-WPRE que indueix l’expressió d’un DREADD (Designer Receptors Exclusively Activated by Designer Drugs) sota el promotor de l’OT. El receptor DREADD és sensible al clozapine-N-oxide (CNO), de forma que sota el seu efecte, les cèl·lules OTèrgiques infectades són inhibides selectivament. Pretenem analitzar l’efecte d’aquesta inhibició en la conducta maternal. Aquest treball vol posar a punt aquesta tecnologia farmacogenètica abans de començar els experiments conductuals. Amb aquest objectiu, hem administrat estereotàxicament el vector a l’àrea preòptica de femelles de ratolí, on es situen les neurones OTèrgiques. Algunes injeccions han donat una expressió elevada de la proteïna reportera mCherry, codificada pel vector, en nombroses neurones del lloc d’injecció. L’expressió de mCherry però no és específica de les cèl·lules OT al lloc d’injecció, pel que recomanem una disminució del títol víric de 4 ordres de magnitud, fins a 1010 còpies de genoma/mL (GC/mL). D’altra banda, l’expressió de proteïnes alienes al ratolí podria desencadenar una activació del sistema immune amb neuroinflamació associada a l’aparició de micròglia reactiva. L’ús del marcador Iba1 (ionized calcium-binding adapter molecule 1) ens ha permès descartar aquesta possibilitat fins i tot en injeccions massives del vector víric. Aquest treball ha permès proposar mesures per millorar la precisió de l’estereotàxia i per guanyar especificitat en l’expressió del DREADD en cèl·lules OTèrgiques.