Anàlisi de l'activitat antifúngica de noves formulacions de voriconazol

Identificador:  TFG:2133

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2133

Autors:  Dolader Ballesteros, Elena

Resum:
Els fongs són organismes eucariotes amb aplicacions tant al món de la indústria biotecnològica com a l'àmbit ecològic. Tot i presentar aquestes característiques, en les dues darreres dècades, la incidència d'infeccions fúngiques s'ha vist incrementada a causa de patògens emergents de caràcter oportunista que afecten principalment pacients immunocompromesos. Els gèneres més freqüentment aïllats a clínica i responsables d'infeccions greus són Candida i Aspergillus. Actualment, el tractament a aquest tipus d'infeccions està limitat a causa de la poca varietat d'antifúngics, les poques dianes terapèutiques que s'han estudiat, la toxicitat dels fàrmacs i els mecanismes de resistència desenvolupats per diverses espècies. Els triazoles, azoles de segona generació, són els antifúngics més usats actualment. En particular, el voriconazol és el primer recurs terapèutic utilitzat per tractar l'aspergil·losi i alguns tipus de candidiasi. Aquest fàrmac té un ampli rang d'aplicació i és fàcil d'administrar via oral però presenta certes limitacions: hepatotoxicitat i farmacocinètica i biodistribució variable. Les noves formulacions de voriconazol analitzades a l'estudi, es caracteritzen per la formació de sistemes micel·lars que allotgen el voriconazol al seu nucli hidrofòbic. A més d'afavorir la permeabilitat i la solubilitat del compost, els sistemes micelars poden alterar la farmacocinètica i la biodistribució i d'aquesta manera modular-ne la toxicitat. Per tant, les noves formulacions micelars podrien augmentar l'eficàcia del voriconazol en infeccions fúngiques. A l'estudi es va desenvolupar una anàlisi de l'activitat in vitro, biodistribució, toxicitat i eficàcia de les noves formulacions micelars. Tot i que l'activitat antifúngica in vitro no va mostrar diferències significatives, la biodistribució d'una de les formulacions va presentar una reducció de la toxicitat a nivell hepàtic pel que fa al voriconazol de referència. Paraules clau: patògens oportunistes; Candida; Aspergillus; voriconazol; hepatotoxicitat; biodistribució; fomulacions micerars.