Treballs Fi de Grau> Bioquímica i Biotecnologia

Análisis de la actividad antifúngica de nuevas formulaciones de voriconazol

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:2133
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2133
  • Autors:

    Dolader Ballesteros, Elena
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2019-09-30
    Resum: Els fongs són organismes eucariotes amb aplicacions tant al món de la indústria biotecnològica com a l'àmbit ecològic. Tot i presentar aquestes característiques, en les dues darreres dècades, la incidència d'infeccions fúngiques s'ha vist incrementada a causa de patògens emergents de caràcter oportunista que afecten principalment pacients immunocompromesos. Els gèneres més freqüentment aïllats a clínica i responsables d'infeccions greus són Candida i Aspergillus. Actualment, el tractament a aquest tipus d'infeccions està limitat a causa de la poca varietat d'antifúngics, les poques dianes terapèutiques que s'han estudiat, la toxicitat dels fàrmacs i els mecanismes de resistència desenvolupats per diverses espècies. Els triazoles, azoles de segona generació, són els antifúngics més usats actualment. En particular, el voriconazol és el primer recurs terapèutic utilitzat per tractar l'aspergil·losi i alguns tipus de candidiasi. Aquest fàrmac té un ampli rang d'aplicació i és fàcil d'administrar via oral però presenta certes limitacions: hepatotoxicitat i farmacocinètica i biodistribució variable. Les noves formulacions de voriconazol analitzades a l'estudi, es caracteritzen per la formació de sistemes micel·lars que allotgen el voriconazol al seu nucli hidrofòbic. A més d'afavorir la permeabilitat i la solubilitat del compost, els sistemes micelars poden alterar la farmacocinètica i la biodistribució i d'aquesta manera modular-ne la toxicitat. Per tant, les noves formulacions micelars podrien augmentar l'eficàcia del voriconazol en infeccions fúngiques. A l'estudi es va desenvolupar una anàlisi de l'activitat in vitro, biodistribució, toxicitat i eficàcia de les noves formulacions micelars. Tot i que l'activitat antifúngica in vitro no va mostrar diferències significatives, la biodistribució d'una de les formulacions va presentar una reducció de la toxicitat a nivell hepàtic pel que fa al voriconazol de referència. Paraules clau: patògens oportunistes; Candida; Aspergillus; voriconazol; hepatotoxicitat; biodistribució; fomulacions micerars. Fungi are eukaryotic organisms with applications both in the biotechnology industry and in the ecological field. In spite of presenting these characteristics, the last two decades it has increased the amount of fungal infections due to the emerging opportunistic pathogens. The genus most isolated in the clinic are Candida and Aspergillus. Currently, the treatment of this type of infections is limited to the low variety of antifungals, the few therapeutic targets, the toxicity of the drugs and the mechanisms of resistance of the species. The triazoles, the azoles of second generation, are the most used antifungals nowadays. Voriconazole is the first therapeutic resource used to treat aspergillosis and some types of candidiasis. This drug has a wide range of application and is easy to administer orally but has certain limitations: hepatotoxicity and variable pharmacokinetics and biodistribution. The new formulations of voriconazole analyzed in the study, are able to form polymeric micelles systems that keep voriconazole in its hydrophobic core. In addition to the permeability and solubility of the compound, micellar systems can alter pharmacokinetics and biodistribution and modulate the toxicity of the drug. Therefore, the new formulations can increase the efficacy of voriconazole in fungal infections. In this study, an analysis of the in vitro activity, biodistribution, toxicity and efficacy of the new formulations was developed. Although there was no significant difference in in vitro antifungal activity, the biodistribution of one of the formulations showed a reduction in liver toxicity compared to voriconazole. Keywords: opportunistic pathogens; Candida; Aspergillus; voriconazole; toxicity; biodistribution; polymeric micelles. Los hongos son organismos eucariotas con aplicaciones tanto en el mundo de la industria biotecnológica como en el ámbito ecológico. A pesar de presentar estas características, en las dos últimas décadas, la incidencia de infecciones fúngicas se ha visto incrementada debido a patógenos emergentes de carácter oportunista que afectan principalmente a pacientes inmunocomprometidos. Los géneros más frecuentemente aislados en clínica y responsables de infecciones graves son Candida y Aspergillus. En la actualidad, el tratamiento a este tipo de infecciones se encuentra limitado debido a la poca variedad de antifúngicos, las pocas dianas terapéuticas que se han estudiado, la toxicidad de los fármacos y los mecanismos de resistencia desarrollados por diversas especies. Los triazoles, azoles de segunda generación, son los antifúngicos más usados en la actualidad. En particular, el voriconazol es el primer recurso terapéutico utilizado para tratar la aspergilosis y algunos tipos de candidiasis. Este fármaco tiene un amplio rango de aplicación y es fácil de administrar vía oral pero presenta ciertas limitaciones: hepatotoxicidad y farmacocinética y biodistribución variable. Las nuevas formulaciones de voriconazol analizadas en el estudio, se caracterizan por la formación de sistemas micelares que albergan el voriconazol en su núcleo hidrofóbico. Además de favorecer la permeabilidad y la solubilidad del compuesto, los sistemas micelares pueden alterar la farmacocinética y biodistribución y de esta forma modular su toxicidad. Por tanto, las nuevas formulaciones micelares podrían aumentar la eficacia del voriconazol en infecciones fúngicas. En el estudio se desarrolló un análisis de la actividad in vitro, biodistribución, toxicidad y eficacia de las nuevas formulaciones micelares. A pesar de que la actividad antifúngica in vitro no mostró diferencias significativas, la biodistribución de una de las formulaciones presentó una reducción de la toxicidad a nivel hepático con respecto al voriconazol de referencia. Palabras clave: patógenos oportunistas; Candida; Aspergillus; voriconazol; hepatotoxicidad; biodistribución; fomulaciones micelares.
    Matèria: Bioquímica i biotecnologia
    Idioma: spa
    Àrees temàtiques: Bioquímica i biotecnologia Biochemistry and biotechnology Bioquímica y biotecnología
    Departament: Bioquímica i Biotecnologia
    Estudiant: Dolader Ballesteros, Elena
    Curs acadèmic: 2018-2019
    Títol en diferents idiomes: Anàlisi de l'activitat antifúngica de noves formulacions de voriconazol Analysis of the antifungal activity of new formulations of voriconazole Análisis de la actividad antifúngica de nuevas formulaciones de voriconazol
    Data de la defensa del treball: 2019-06-26
    Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess
    Paraules clau: antifúngicos, voriconazol, formulaciones micelares antifungals, voriconazole, micellar formulations antifúngics, voriconazol, formulacions micelars
    Confidencialitat: No
    Crèdits del TFG: 9
    Títol en la llengua original: Análisis de la actividad antifúngica de nuevas formulaciones de voriconazol
    Director del projecte: Capilla Luque, Javier
    Ensenyament(s): Biotecnologia
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Bioquímica i biotecnologia
    Biochemistry and biotechnology
    Bioquímica y biotecnología
    Bioquímica i biotecnologia
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar