Rol de PAR2 en macròfags semblants a M1 associats amb AR

Identificador:  TFG:2194

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2194

Autors:  Fortuny Martí, Lídia

Resum:
L’artritis reumatoide (AR) és una malaltia autoimmune caracteritzada per la inflamació crònica de les articulacions. Els macròfags semblants a M1 han estat associats amb la inflamació sinovial observada en la patologia ja que secreten citoquines proinflamatòries. Avui en dia, els principals tractaments per l’AR es apunten a la inflamació però, tot i que existeixen diferents mecanismes d’acció, no donen bons resultats en tots els pacients. El protease-activator receptor 2 (PAR2) ha estat proposat com una possible diana de tractament ja que s’ha associat a una AR més severa. Tot i això, el rol de PAR2 en la patologia no és clar i, a dia d’avui, no existeix un inhibidor adequat. L’objectiu de l’estudi és caracteritzar la funció PAR2 en macròfags semblants a M1 i investigar la seva possible inhibició amb AZ8838. Les cèl·lules THP-1 van ser diferenciades amb phorbol-12-myristate-13-acetate (PMA) a macròfags semblants a M1. Les cèl·lules van ser estimulades amb diferents molècules (lipopolisacàrid (LPS) i els pèptids activadors de PAR2 FLIGRLO-NH2 i SLIGKV-NH2) en presència o absència d’AZ8838. La tècnica ELISA va ser utilitzada per estudiar el perfil de citoquines, la tècnica MTT es va utilitzar per comprovar la viabilitat cel·lular i també es van analitzar els canvis en la morfologia de les cèl·lules. Els macròfags diferenciats amb PMA secreten altes quantitats de citoquines proinflamatòries relacionades amb l’AR (IL-6, IL-8 i TNFα). A més, l’activació de PAR2 millora la resposta inflamatòria amb la secreció d’IL-6, suggerint que la inhibició de PAR2 en aquests tipus de macròfags és potencial pel tractament de la malaltia. Tot i això, AZ8838 no va ser capaç d’inhibir l’activitat PAR2 a les concentracions estudiades. Per tant, diferents concentracions d’AZ8838 i activadors de PAR2 haurien de ser estudiades en futures investigacions. Finalment, ni AZ8838 ni els estimuladors utilitzats van affectar la viabilitat cel·lular.