Identificador: TFG:2250
Autors: Pontnou Bartolí, Sònia
Resum:
En els darrers anys s’està observant un procés de canvi en l’àmbit de l’obstetrícia amb tendència a la humanització del part i del naixement. Dins d’aquesta evolució, es troba la cesària. Les dones que són sotmeses a una cesària, poden beneficiar-se d’un entorn més humanitzat amb pràctiques que es poden dur a terme durant el procediment quirúrgic amb l’objectiu de millorar l’experiència de la dona i del seu entorn més íntim. Dins d’aquest procés es troba l’acompanyament a la gestant durant la cesària, una eina de recolzament emocional a la mare. Entre els nombrosos beneficis físics i emocionals que l’acompanyament a la cesària aporta al nadó, a la gestant i al vincle familiar, es destaquen la reducció de l’ansietat materna, la por i el dolor, l’aportament de confiança i seguretat a la gestant, i la oportunitat de permetre que s’estableixi un millor vincle pare-fill, entre altres. Observant els beneficis que presenta aquesta pràctica, es va investigar en quins hospitals es duia a terme del territori Català, a més d’analitzar com realitzaven els aspectes claus de la pràctica en cada centre i si disposaven d’un protocol que ho regulés. Es va veure que el 58% de centres hospitalaris de Catalunya permetien l’acompanyament en la cesària, però, tan sols un 54% d’aquests disposaven d’un protocol que ho regulés. Aquests resultats obtinguts, afegits a les discrepàncies extretes en altres aspectes claus valorats, van creure necessari i beneficiós la creació d’un protocol model que unifiqués els criteris de treball envers l’acompanyament a la cesària.
Repositori URV