Identificador: TFG:2263
Autors: Lencero Carretero, Belén
Resum:
Introducció: En Espanya hi ha més de 25.000 parades cardiorespiratories al any, això significa que estem davant d’un problema de salut pública. Per aquest motiu, els professionals sanitaris estan en continua formació sobre les maniobres de reanimació cardiopulmonar, ja que, li donen importància a la bona realització a les tècniques, però deixen a un costat la càrrega emocional que genera tot aquest procés. Objectiu: Conèixer les emociones, percepcions i vivències davant la Reanimació Cardiopulmonar de les infermeres que treballen en el servei d’urgències d’un hospital de tercer nivell de Tarragona. Metodologia: S’ha realitzat una investigació qualitativa. Van participar quatre infermeres del servei d’urgències del Hospital Universitari Joan XXIII, l’elecció de les participants se va realitzar utilitzant el mostreig no probabilístic per conveniencia-pertinència. Posteriorment es va realitzar una transcripció de les entrevistes de forma manual. Resultats: Les emocions negatives que apareixen són la tristesa, l’estrès i la frustració, generades quan la RCP no ha sigut efectiva i el pacient acaba morint. Les emociones positives més comunes són el benestar i l’alegria, ja que els professionals han pogut revertir la PCR i el professional té la satisfacció de que ha realitzat un bon treball. Conclusions: Les infermeres que porten més temps treballant en urgències a través de l’experiència han creat una sèrie de mecanismes o mètodes per afrontar aquelles situacions que les han impactat de forma més personal. Dintre d’aquests mètodes el més comú i reconegut es el suport entre el companys.
Repositori URV