Identificador: TFG:2755
Autors: Favre de Noguera, Daniel
Resum:
La teoria de les àrees monetàries optimes tracta de determinar quina ha de ser l’extensió convenient per a un conjunt de regions territorials incloses sota una mateixa moneda comú. El debat està centrat en un dilema que contraposa els beneficis d’aquesta unificació amb els costos que la mateixa implica, principalment la pèrdua d’autonomia a l’hora d’implementar una política monetària independent. Per tal de clarificar el debat, al 1993, Bayoumi i Eichengreen van publicar un article en el que feien ús dels models de VAR estructural amb l’objectiu de mesurar les pertorbacions de demanda i d’oferta en una economia. Tan bon punt es coneixen aquestes pertorbacions es pot establir un grau de sincronització econòmica entre diferents països i, en casos en que aquesta sigui elevada, es pot considerar que ambdós territoris poden beneficiar-se de les mateixes polítiques monetàries i, per tant, beneficiar-se també de compartir una moneda comú. Entre els resultats de Bayoumi i Eichengreen, aquests autors van trobar, per al cas d’Europa una tendència nucli-perifèria entre alguns països del centre-nord d’Europa i els països que s’hi troben al voltant. Al 2016, Campos i Macchiarelli, replicaren l’article de Bayoumi i Eichengreen amb la corresponent actualització temporal i més concretament per al cas d’Europa amb l’objectiu d’observar de quina manera ha afectat la Unió Monetària Europea als resultats obtinguts per tals autors. En aquesta tesi de final de grau busquem tornar a actualitzar els estudis amb noves dades i comprovar la validesa d’aquests resultats. Les principals conclusions estableixen que la creació de la Unió Monetària Europea ha contribuït a debilitar el patró centre-perifèria existent a Europa i, a més, que els països que han adoptat l’Euro han iniciat un procés de convergència pel que fa a la seva sincronització econòmica.
Repositori URV