Correlació de Microscòpia de Super-Resolució i Microscòpia Electrònica de Transmissió per a caracteritzar nanopartícules

Identificador:  TFG:2966

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2966

Autors:  Izquierdo Lozano, Cristina

Resum:
Les nanopartícules (NP) utilitzades per al lliurament de terapèutiques tenen avantatges importants respecte a les quimioterapèutiques convencionals, ja que poden encapsular tant molècules hidròfiles com hidrofòbiques i proporcionar protecció física al fàrmac encapsulat. A més a més, presenten un lliurament millorat dels fàrmacs i acumulació específica del tumor gràcies a l'efecte de permeabilitat i retenció millorats (EPR). Tanmateix, la manca de normalització en la caracterització de les NP és un impediment important per a la seva aprovació per a aplicacions clíniques. Per aquest motiu, en aquest estudi s'han utilitzat tres tècniques diferents per a la caracterització de poli(àcid làctic-co-glicòlic) - polietilenglicol (PLGA-PEG) NP, per tal d'estandarditzar protocols experimentals per al desenvolupament de noves terapèutiques basades en nanomedicina. Aquestes tècniques consisteixen en Dispersió Dinàmica de Llum (DLS), Microscòpia de Reconstrucció Òptica Estocàstica (STORM) i Microscòpia Electrònica de Transmissió (TEM). Més concretament, els dos objectius principals són a) analitzar i comparar la uniformitat de mida de NP formulades manualment o utilitzant un dispositiu microfluídic, i b) quantificar l'eficàcia d'encapsulament d'aquests mètodes mitjançant STORM. El DLS va mostrar un augment del 75% de la mida mitjana de les NP en comparació amb STORM i TEM. L’amplada de la distribució a la meitat de l’alçada per a les diferents formulacions era de 20 nm en el cas de les formulacions amb el dispositiu microfluídic i de 35 nm per a les formulacions manuals. Així doncs, les NP són més homogènies i es controlen millor quan es formulen amb un dispositiu microfluídic, en termes de mida i de la distribució de la mida. A més a més, s'ha demostrat que STORM és un mètode útil per a la caracterització de NP i, més important, ha demostrat ser un mètode prometedor i més precís per quantificar l'eficàcia d'encapsulament a nivell d’una única partícula.