Identificador: TFG:3008
Autors: Senan Salinas, Ana
Resum:
La degeneració macular és una malaltia de la macula que consisteix en la pèrdua de l'epiteli pigmentari de la retina i els fotoreceptors i l'aparició de druses. Això comporta una pèrdua de la visió central. És una patologia associada a l'edat, per tant, les possibilitats de patir-la augmenten a partir dels 50 anys. Les causes principals són hàbits com fumar, edat i genètica. Així mateix, hi ha dos tipus de degeneració macular, la seca i la humida, diferenciant-se principalment en les hemorràgies característiques de la segona. Així, s'han desenvolupat diferents tècniques per poder diagnosticar tots dos tipus com l'angiografia amb fluoresceïna, l'autoflorescència i els diferents tipus de tomografia de coherència òptica de domini espectral. Pel que fa al tractament per a la degeneració macular, hi ha molts fàrmacs en investigació però el més esperançador és el tractament amb cèl·lules mare. D'aquesta manera, aquest treball fa una revisió sobre diferents assaigs ja en humans amb diferents tipus de cèl·lules mare per tractar la degeneració macular. Pel que fa a les cèl·lules injectades són cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina derivat de diferents cèl·lules mare. Així, s'estudien les derivades de cèl·lules mare pluripotents obtenint bons resultats en seguretat però sense millores a l'agudesa visual. També es revisen diversos assaigs de cèl·lules derivats de la medul·la òssia, totes amb resultats positius en seguretat però diferents a l'agudesa visual. A més, s'analitzen cèl·lules derivades del teixit adipós però amb efectes secundaris com la pèrdua de visió. Així mateix, les cèl·lules amb millors resultats en agudesa visual i seguretat van ser les cèl·lules derivades de les cèl·lules mare embrionàries. De tota manera, els assaigs es van fer en un nombre reduït de pacients, per tant són necessaris més assaigs per obtenir resultats més significatius.
Repositori URV