Estudi de les tècniques per la detecció i identificació d'IBV: optimització de la RT-PCR

Identificador:  TFG:3021

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3021

Autors:  Vandellòs Pont, Genís

Resum:
El virus de la bronquitis infecciosa aviar (IBV) és el causant de la bronquitis infecciosa aviar (IB), malaltia considera la segona major causa de pèrdues en el sector avícola arreu del món. Aquesta malaltia afecta l’espècie Gallus gallus, encara que s’ha detectat la presència del virus responsable en altres aus com Phasianus colchicus i Galliformes. Es tracta d’una malaltia altament infecciosa i que afecta principalment el sistema respiratori, però també és capaç de danyar els sistemes excretor i reproductor, especialment a la producció d’ous i l’empitjorament de les seves característiques. A causa de la manca de protecció creuada entre les diverses soques d’IBV, és fonamental disposar de tècniques que permetin la seva diagnosi i identificació. L’aïllament víric i les tècniques serològiques permeten només la diagnosi, a diferència de les de biologia molecular que també habiliten la identificació. En aquest estudi es pretén examinar l’estat actual de la RT-PCR per la detecció i identificació d’IBV i com millorar-la per obtenir resultats més fiables. A través de bases de dades bibliogràfiques com PubMed, Web of Science i Science Direct es van cercar articles dels últims 5 anys per conèixer l’estat de la tècnica. Actualment els mètodes més estesos són la RT-PCR, la Real Time RT-PCR i la seqüenciació, tenint com a dianes les seqüències de les regions 3’-UTR, 5’-UTR i gen N per a deteccions universals i la seqüència del gen S1 per a deteccions específiques de soca. La combinació d’aquestes tècniques amb els encebadors específics per a aquestes seqüències diana és la que permet adaptar la metodologia als laboratoris i aconseguir la diagnosi d’IBV amb la major sensibilitat, especificitat i límit de detecció possibles.