Nanopartícules de PLGA ((poli (àcid làctic-co-glicòlic)) com vector terapèutic pel tratactament de l'esclerosis lateral amiotròfica.

Identificador:  TFG:3029

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3029

Autors:  García Martínez, Ana

Resum:
L'esclerosi lateral amiotròfica és una malaltia neurodegenerativa, provocada per la degradació de neurones motores tant superiors com inferiors, causant la mort del pacient en menys de cinc anys per la manca de tractaments efectius. Si bé les causes són multifactorials, en un percentatge significatiu de casos s'han observat mutacions en l'enzim superòxid dismutasa. Per això, s'ha postulat que la teràpia gènica mitjançant l'eliminació o correcció de les mutacions podria ser un possible tractament. Un problema important per aconseguir-ho és travessar la barrera hematoencefàlica, per a això com a estratègia en aquest treball es proposa l'ús de nanopartícules de poli(àcid làctic-co-glicòlic) com a vectors de plasmidis terapèutics en neurones motores. L'objectiu d'aquesta memòria serà avaluar l'eficàcia d'aquestes nanopartícules. Per a això, es van sintetitzar nanopartícules de poli (àcid làctic-co-glicòlic) amb dos surfactants diferents, alcohol polivinílic i colat de sodi, per observar quin aportava millors característiques a les nanopartícules. Es va caracteritzar la seva grandària i potencial elèctric, es va estudiar el percentatge d'encapsulació del plasmidi i les diferents isoformes que aquest presentava. Finalment, es va realitzar un estudi per determinar la capacitat de transfecció de les nanopartícules en cèl·lules HeLa. Els resultats van mostrar que les nanopartícules presentaven un potencial de càrrega adequat i un alt percentatge d'encapsulació, sobretot en les que es van sintetitzar utilitzant alcohol polivinílic. Pel que fa a la mida i a la conformació del plasmidi encapsulat, cal continuar l'optimització, ja que, no es va observar l'expressió del vector a l'interior cel·lular i no es va trobar el plasmidi a la isoforma desitjada a l'interior de les nanopartícules. Es conclou, que per assegurar que les nanopartícules de PLGA serveixen com a vector terapèutic per l'ELA s'haurien de realitzar més estudis.