Identificador: TFG:3031
Autors: González Fornell, José Manuel
Resum:
Estudis anteriors han demostrat que un cep de Lachancea thermotolerans (Lt2) i un cep de Torulaspora delbrueckii (Td5) inhibeixen la fermentació i limiten el creixement d'un cep de Saccharomyces cerevisiae (ScR) durant la fermentació alcohòlica. Observada aquesta inhibició, es vol comprovar si aquests ceps inhibeixen també la fermentació i el creixement de No-Saccharomyces. Per fer-ho, es van fer fermentacions seqüencials en most sintètic amb Td5 i Lt2 variant l'ordre de la inoculació. En unes d'aquestes fermentacions es mantenia el primer cep inoculat en inocular el segon i en altres s'eliminava aquest primer cep abans d'inocular el segon. Amb aquesta metodologia es va comprovar si la possible inhibició es donava per contacte cèl·lula-cèl·lula o per la secreció d'alguna molècula. Per portar el control de les fermentacions es van fer diverses anàlisis, tant de la cinètica del procés per densitat com de l'evolució de les poblacions, mitjançant l'ús de diferents mitjans diferencials i per PCR quantitativa (qPCR) amb encebadors específics. També es va estudiar l'evolució del consum del nitrogen present al medi. Realitzant aquestes anàlisis i analitzant els resultats obtinguts, es va poder concloure que, a les fermentacions seqüencials mixtes, tant Lt2 com Td5, produeixen una inhibició del creixement entre elles. Tot i això, es produeix una sinergia en la fermentació, accelerant-la. D'altra banda, en les fermentacions seqüencials filtrades, es va observar que es produïa un efecte inhibitori en la fermentació, sent aquest efecte més gran per part de Td5 que de Lt2. Tot i això, el creixement dels llevats en aquestes fermentacions, tot i estar afectat, no s'inhibia.