Treballs Fi de Grau> Escola Tècnica Superior d'Arquitectura

Metròpoli agrícola, 96 ecosistemes vernaculars oblidats: Riudecols com a patró estratègic de re-habitabilitat territorial

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:3059
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3059
  • Autors:

    Valero Macip, Júlia
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2021-01-13
    Resum: A tres-cents metres sobre l’horitzó d’aigua i mirant una plana territorialment productiva, noranta-sis ecosistemes vernaculars prelitorals s’obliden en la percepció del nou enteniment urbà, que proposa, a les ciutats centrals de plana, un model de creixement que representa l’assentament no-innat de la condició humana. Un antònim assimilat s’allunya quinze minuts en autobús d’una estructura existent i nadiu, que necessita de l’habitar i del reconeixement de la seva pròpia naturalesa per no caure en el descuit de la pràctica més senzilla i primaria d’un territori. Noranta-sis ecosistemes vernaculars que, davant un moment en el que l’habitatge de protecció oficial crida al seu creixement d’urgència, suposen l’espai poblador per un col·lectiu migrant que, com a concepte, és eternament rotacional. Es reconeix una organització infraestructural, pròpia d’una metròpolis consolidada, en l’alta densitat productiva, mantenint el decreixement de l’antropització irracional i oferint una xarxa territorial de relacions humanes sapròfites d’una estructura actualment abandonada i potencialment habitable. A trescientos metros sobre el horizonte de agua y mirando una plana territorialmente productiva, noventa y seis ecosistemas vernáculas prelitorales se olvidan en la percepción del nuevo entendimiento urbano, que propone, en las ciudades centrales de plana, un modelo de crecimiento que representa el asentamiento no innato de la condición humana. Un antónimo asimilado se aleja quince minutos en autobús de una estructura existente y nativa, que necesita del habitar y del reconocimiento de su propia naturaleza para no caer en el descuido de la práctica más sencilla y primaria de un territorio. Noventa y seis ecosistemas vernáculas que, ante un momento en el que la vivienda de protección oficial llama a su crecimiento de urgencia, suponen el espacio poblador para un colectivo migrante que, como concepto, es eternamente rotacional. Se reconoce una organización infraestructural, propia de una metrópolis consolidada, en la alta densidad productiva, manteniendo el decrecimiento de la antropización irracional y ofreciendo una red territorial de relaciones humanas saprofita de una estructura actualmente abandonada y potencialmente habitable.
    Matèria: Ecosistema
    Idioma: Català
    Àrees temàtiques: Arquitectura Architecture Arquitectura
    Departament: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
    Estudiant: Valero Macip, Júlia
    Curs acadèmic: 2019-2020
    Títol en diferents idiomes: Agricultural metropolis, 96 forgotten vernacular ecosystems: Riudecols as a strategic pattern of territorial re-habitability Metrópoli agrícola, 96 ecosistemas vernáculas olvidados: Riudecols como patrón estratégico de re-habitabilidad territorial
    Data de la defensa del treball: 2020
    Paraules clau: Reequilibri territorial; reconeixement de la metròpoli agrícola; cicles de reocupació col·lectiva Territorial balance; recognition of the agricultural metropolis; cycles of collective reoccupation Reequilibrio territorial; reconocimiento de la metrópolis agrícola; ciclos de reocupación colectiva
    Confidencialitat: No
    Crèdits del TFG: 30
    Títol en la llengua original: Metròpoli agrícola, 96 ecosistemes vernaculars oblidats: Riudecols com a patró estratègic de re-habitabilitat territorial
    Director del projecte: Gironès Saderra, Antoni
    Ensenyament(s): Arquitectura
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Arquitectura
    Architecture
    Arquitectura
    Ecosistema
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar