Identificador: TFG:3059
Autors: Valero Macip, Júlia
Resum:
A tres-cents metres sobre l’horitzó d’aigua i mirant una plana territorialment productiva, noranta-sis ecosistemes vernaculars prelitorals s’obliden en la percepció del nou enteniment urbà, que proposa, a les ciutats centrals de plana, un model de creixement que representa l’assentament no-innat de la condició humana. Un antònim assimilat s’allunya quinze minuts en autobús d’una estructura existent i nadiu, que necessita de l’habitar i del reconeixement de la seva pròpia naturalesa per no caure en el descuit de la pràctica més senzilla i primaria d’un territori. Noranta-sis ecosistemes vernaculars que, davant un moment en el que l’habitatge de protecció oficial crida al seu creixement d’urgència, suposen l’espai poblador per un col·lectiu migrant que, com a concepte, és eternament rotacional. Es reconeix una organització infraestructural, pròpia d’una metròpolis consolidada, en l’alta densitat productiva, mantenint el decreixement de l’antropització irracional i oferint una xarxa territorial de relacions humanes sapròfites d’una estructura actualment abandonada i potencialment habitable.
Repositori URV