Identificador: TFG:3376
Autors: Toneva, Simona Atanasova
Resum:
L’avanç tecnològic ha sigut molt ràpid durant els últims anys, augmentant l’automatització y facilitant el control en la industria, però aquesta evolució està resultant en una quantitat aclaparadora d’informació als panells de control, que distreu i estressa els operadors de planta esgotant la seva atenció i tornant-se contraproduent. Una alarma és un avís visual o sonor d’una condició d’operació anormal, una desviació de procés o un error de funcionament que necessita ser tractat per un operador. És essencial entendre no haurien de ser usades amb finalitats informatives i que, si una situació no requereix una acció de mitigació, no es tracta d’una alarma. La gran quantitat d’alarmes inutilitzables (p.ex. alarmes repetitives i molestes per fluctuacions de les condicions d’operació, múltiples alarmes que donen la mateixa informació sobre un estat anormal i es tornen redundants, alarmes que no requereixen mitigació o no són rellevants, etc.) disminueixen l’atenció de l’operador i aconsegueixen que aquest les ignori sistemàticament degut al reduït temps que passa entre elles. Ha estat demostrat que un sistema d’alarmes amb un mal funcionament és un factor contributiu a incidents químics i que per això la gestió d’alarmes és extremadament necessària. Aquest projecte recopila i analitza les situacions que causen la majoria dels allaus d’alarmes en una planta de polietilè de baixa densitat: les parades i les posades en marxa, donant centenars d’alarmes que no es consideren anormals per a aquests casos específics, com les baixes pressions i temperatures. Les alarmes també són classificades segons l’equip al que pertanyen o la zona de la planta on s’ubiquen. Existeixen varis mètodes de tractament de Bad Actors (alarmes deficients) segons l’origen del seu problema (intermitències, alarmes permanents, allaus...) normalment basats en retards temporals en la seva activació o desactivació, eines molt útils quan es parla de tractament individual d’alarmes. Donat que aquest projecte està enfocat en modes d’operació amb grups molt grans d’alarmes, el principal mètode utilitzat serà la implementació de dinàmiques de supressió d’alarmes. Una supressió dinàmica d’alarmes silencia un grup sencer d’alarmes anomenat targets basant-se en el canvi d’estat d’alguna variable –o l’activació d’alguna alarma concreta- anomenat trigger o detonant. Aquesta eina és molt útil no només per als modes de parada i posada en marxa sinó que per a qualsevol planta amb varis modes d’operació: plantes batch, plantes que tenen diferents receptes i readapten les seves condicions d’operació al producte, etc. Aquest projecte implementa una dinàmica d’alarmes principal basada en la parada de la planta i altres dinàmiques individuals per a diferents equips, marxa dels quals no necessàriament depèn de la marxa de la planta amb l’objectiu de reduir la meitat de les alarmes en els modes de parada i posada en marxa, i millorar els KPIs generals de la planta en un 5%.
Repositori URV