Identificador: TFG:366
Autors: Escuté Trilla, Patrícia
Resum:
Tot i el recent auge dels desnonaments conjunturals arran de la darrera crisi econòmica, paral·lelament i de forma crònica, han existit i existeixen uns altres desnonaments estructurals: aquells que afecten a les persones més vulnerables de la societat i que generalment es donen als barris perifèrics de les grans urbs. Els casos dels barris de La Teja, Montevideo (Uruguai), i Campclar, Tarragona, són dos exemples de barris que tot i estar en contextos político-socials diversos han seguit un procediment semblant pel que fa en matèria d’habitatge. Ambdós barris, reiteradament intervinguts per l’Estat, disposen d’una gran quantitat d’habitatges de protecció oficial on l’ocupació irregular per diferents vies ha estat molt freqüent. No obstant, en els dos casos, l’Estat ha decidit no desallotjar a les persones que han ocupat aquests habitatges públics. És aquesta resposta estatal una solució als problemes dels barris i que garanteix el dret a l’habitatge, o per contra només serveix com a resolució a una irregularitat administrativa, que conseqüentment, perpetua la guetització als barris perifèrics? Al següent article es pretén debatre aquesta solució proposada per les Administracions des d’un punt de vista social i crític, tenint en compte, per una banda el dret humà i social que garanteix el dret a l’habitatge, i per l’altra, les conseqüències a llarg termini de la regularització dels esmentats casos.
Repositori URV