Estudi computacional sobre la reacció de transborilació via diborans

Identificador:  TFG:3687

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3687

Autors:  Bru Garcia, Gerard

Resum:
Mitjançant l'ús de DFT com a mètode computacional, amb el funcional híbrid B97XD, i les funcions de base tipus 6 31-G(d,p), es va realitzar un anàlisis mecanístic de la reacció de transborilacio entre un boronat d’alquenil i un reactiu diborà per poder explicar les diferencies en activitat i estereoespecificitat observades experimentalment. Es va trobar un possible mecanisme que satisfeia la reactivitat i la selectivitat de la reacció observades experimentalment. Aquest consisteix en la activació del diborà per l’alcòxid generat pel dissolvent, seguit d’un atac nucleofílic del diborà activat a l’altre reactiu, I que seguit d’una sèrie de transposicions, s’obtenien els productes finals desitjats, amb una barrera d’energia lliure calculada de 27.2 kcal·mol-1 (per al cas amb metanol com a dissolvent). També es va analitzar un mecanisme alternatiu que s’iniciés amb la coordinació del alcòxid al grup boril del alquè, però els càlculs van demostrar que això era energeticament menys afavorit. També es van calcular les barreres d’energia lliure globals per la reacció en altres alcohols, i es van poder correlacionar amb la reactivitat experimental. El caràcter nucleofil dels alcòxids determina la reactivitat en els diferents dissolvents: quan més nucleòfil és el alcòxid, mès activat està el reactiu diborà, i menor es la barrera energètica. Aiximateix, la proposta mecanística és consequent amb la nula reactivitat en dissolvents apròtics i la retenció de la configuració dels alquens.