Identificador: TFG:377
Autors: Montero Mata, Susana; Hornero Barba, Marisa
Resum:
Resum Els hemocultius representen la prova de laboratori més indicada per diagnosticar infeccions greus en pacients. Són procediments que en el seu desenvolupament estan sotmesos a discordances i no sempre estan basats en l’evidència científica. L'objectiu d'aquest estudi és realitzar un anàlisi crític dels protocols d'extracció i recollida d’ hemocultius de cinc centres hospitalaris de la zona on s'han realitzat les Pràctiques Clíniques d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Per a aquest estudi es procedeix a l'observació dels protocols, es pren nota de la definició, estructura lògica, descripció, detall i ordre. Es realitza una revisió bibliogràfica de les estratègies que han demostrat ser eficaces en la reducció de la contaminació de les mostres i de les directrius que indiquen l'elaboració correcta d'un protocol i es realitza una comparativa amb els cinc protocols sotmesos a estudi. Els aspectes més significatius quant a la reducció de la taxa de contaminació són: l'ús de l'antisèptic, el volum total de la mostra d'extracció, l'ús de guants estèrils, la recollida de múltiples mostres, la desinfecció del tap de goma i el canvi de l'agulla per inocular la mostra en els flascons. Es conclou que els protocols estudiats no s'ajusten a l'evidència científica actual. L'aspecte més destacable per a la disminució de l'índex de contaminació de les mostres és l'ús de Clorhexidina Alcohòlica 2%, com a antisèptic per a la pell. Paraules clau: hemocultiu, contaminació, guia, protocol.
Repositori URV