Perfil metabòlomic i lipidòmic associat als controladors d'elit del Virus de la Immunodeficiència Humana

Identificador:  TFG:4325

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG4325

Autors:  Castro Alonso, Nerea

Resum:
Un reduït percentatge de pacients amb VIH té la capacitat de controlar el virus espontàniament en absència de la teràpia antiretroviral, els denominats controladors d’elit (ECs). No obstant, alguns d’aquests pacients no poden mantenir aquest control permanentment, i el desencadenant d’aquest fenomen és encara desconegut. El present treball té com a objectiu caracteritzar un perfil distintiu d’aquests pacients a través d’anàlisis metabolòmics i lipidòmics, mitjançant els quals es pretén identificar potencials biomarcadors. Per a aconseguir aquest propòsit, es va realizar un estudi metabolòmic i lipidòmic en mostres de plasma de 46 pacients ECs, classificats en 3 diferents fenotips. En base als resultats metabolòmics, es van determinar 8 metabòlits estadísticament significatius, permetent generar un possible perfil metabolòmic associat a cadascun dels grups d’ECs. L’anàlisi lipidòmic va revelar 4 lípids estadísticament significatius, pertanyents a la familia dels triglicèrids. La combinació de les hipòtesis plantejades entorn als dos anàlisis, fonamenta la possibilitat de determinar un perfil distintiu dels 3 fenotips d’ECs en funció de les alteracions que puguin mostrar en les seves respectives vies mecanístiques. De fet, es va aconseguir associar una activitat reduïda de glucòlisi als ECs que mantenen el control virològic i immunològic durant tot el seu seguiment, mentre que els pacients que deixen de ser ECs mostren nivells significativament elevats de piruvat. A més, un augment significatiu de triglicèrids sembla estar relacionat a la sobtada pèrdua del control. En conclusió, aquest treball ha aconseguit completar els objectius establerts i donar principi a la generació de perfils metabolòmics i lipidòmics associats als diferents tipus d’ECs. Aquesta caracterització és i serà molt rellevant en el plantejament de noves estratègies terapèutiques contra el VIH, però també en la capacitat d’anticipació a la pèrdua del control del virus en els controladors d’elit.